Un món que comença de nou

Josep Gil i Ribas

Un món que comença de nou

Afegir al cistell

Preu: 20,50€

Col·lecció: Història del pensament cristià, núm. 3

ISBN: 978-84-9791-769-8

Nombre de Pàgines: 352

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Novembre del 2010

Compartir aquesta pàgina a:

Un món que comença de nou

Josep Gil i Ribas

El pensament cristià l’hem vist néixer (volum primer: La divinització de Jesús de Natzaret), hem vist com naixia del judaisme tardà i que, acabat de néixer, era posat als pits metafòrics de l’hel·lenisme, del qual començà a alimentar-se; i hem vist com començava a donar els primers passos —començava a “pensar”— arrelat en el sòl del món greco-romà (segon volum: Cristianisme i cristiandat). En aquest tercer volum, s’analitza una mena de segon naixement del pensament cristià en l’encreuament de dues cultures, la que es resistia a desaparèixer i es refugiava en el món bizantí i la que s’imposava a l’Occident revestida dels valors de tot tipus (i dels contravalors) del món bàrbar; dues cultures que no van poder evitar la influència d’una tercera, la del món de l’Islam. En aquest període (segles V-XII) i en aquest nou sòl, el pensament cristià va haver d’aprendre a pensar d’una altra manera al pensament cristià “oficial”. La “reforma”, en aquest cas, més que una idea era un moviment que comença a posar-se en marxa al redós de la vida monàstica, inicialment la benedictina, reforma que incorporarà amb tota la seva força Gregori el Gran i que, posteriorment, s’encarnarà a Cluny, d’on sorgirà el tercer gran reformador de l’epoca, Gregori VII. El pensament cristià evolucionarà donant un pas endavant en la comprensió de la catolicitat de l’únic Poble de Déu i, per tant, en línia d’una aclimatació positiva de l’Evangeli, tot i que cal assenyalar com a negatives, si més no parcialment, les tensions entre les anomenades “esglésies nacionals”, tensions segurament inevitables, possiblement per la manca del lideratge d’una església, la de Roma, que durant l’Edat Antiga va actuar bàsicament com la que “presideix en la caritat”.

Josep Gil i Ribas

Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.

Recull de premsa

Josep Gil: "En aquests llibres no he volgut fer una història de l'Església i de la teologia, sinó una «història del pensament cristià viscut»" (Sala de premsa de Cossetània)