Un fusell i un biberó (exhaurit)

A la guerra amb 17 anys

Joan Cardona

Un fusell i un biberó (exhaurit)

Afegir al cistell

Preu: 11,00€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 2

ISBN: 978-84-96035-91-1

Nombre de Pàgines: 144

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Gener del 2004

Compartir aquesta pàgina a:

Un fusell i un biberó (exhaurit)

A la guerra amb 17 anys

Joan Cardona

En un moment en què diferents mitjans de comunicació, com el programa d’en Josep Cuní, Coses que passen, de TV3, aborden la recuperació de la memòria històrica, la família Cardona s’adona de la contribució que poden fer les memòries de l’avi Joan, membre de la Lleva del Biberó, supervivent de la Batalla de l’Ebre. En Joan Cardona Vila va ser un pagès que, com molts altres marrecs de la seva edat, amb disset anys va haver d’anar a la guerra. Tot i el seu origen humil, la seva capacitat d’observació i l’afany de superació van fer que aquella etapa de la seva vida, aquell viatge per diferents contrades de la terra catalana, es convertís en testimoni d’un adolescent que va haver de madurar molt ràpidament enmig de campanyes militars. Aquí no hi ha ni bons ni dolents, només un xicot que amb prou feines té sabates per caminar perquè té el peu massa gros, un xicot que es troba immers en una guerra fratricida que va malmetre la vida de molts catalans i va marcar profundament l’evolució del nostre país.

Introducció de: Josep Cuní, Pelai Pagès

Joan Cardona

Va néixer a Rubí el 10 de juny de 1920. Fill de pares pagesos, aquesta va ser la seva professió durant mitja vida. Amb quinze anys fundà amb uns amics el grup Eclèctic, integrat en les joventuts del Centre Democràtic Republicà, i dos anys més tard va anar a la guerra al bàndol republicà com a soldat de la Lleva del Biberó. L'an 1961, l'activitat industrial de la zona li va permetre obtenir una feina que li assegurava un sou fix i un futur més clar per a la seva família, i va abandonar, molt a desgrat seu, l'activitat agrícola. La inquietud de treballar per a la una societat millor queda palesa amb la seva participació en diferents societats culturals i agrícoles que no pas polítiques: va ser soci fundador de la Coral Unió Rubinenca, que formava part de la Federació de Cors de Clavé; president del Celler Cooperatiu del 1955 al 1961; membre de la junta rectora del Sindicat Agrícola durant vint anys; secretari de la desapareguda Unió Mutual Rubinenca; president de la junta de govern del Casal de Gent Gran de Rubí durant vuit anys, i també fou membre del consell executiu per a la celebració del milenari de Rubí, de consell consultiu de la gent gran i del pla estratègic de la ciutat. Va ser nomenat a títol pòstum Rubinenc de l'Any 2001 i formà part del llibre Rubinencs del segle XX, sobre personatges que deixaren la seva empremta en la vida de la ciutat de Rubí.