Teatre d’aficionats

(Comèdies i monòlegs)

Narcís Oller

Teatre d’aficionats

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 17,00€

Col·lecció: Biblioteca Narcís Oller, núm. 12

ISBN: 978-84-9034-548-1

Nombre de Pàgines: 256

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Novembre del 2016

Compartir aquesta pàgina a:

Teatre d’aficionats

(Comèdies i monòlegs)

Narcís Oller

«La producció teatral de Narcís Oller res· pon als mateixos estímuls literaris que orientaren la seva producció narrativa: els de la tradició realista. A més, les seves tra· duccions pretenen contribuir a la regene· ració de l’escena catalana en un moment de veritable crisi del model dramatúrgic impulsat primer per Frederic Soler i de l’escassa capacitat de convocatòria que tenien les fórmules literàriament més am· bicioses, si exceptuem el teatre d’Àngel Guimerà.» (Del pròleg de Ramon Bacardit)

Editat per: Roger Roig César

Narcís Oller

(Valls, 1846 – Bar· celona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Re· naixença aconsegueix els requisits intel· lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions.

És autor de novel·les tan destacades com La Papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1914) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues fa·cetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor.

Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.