Tarragona sota les bombes

Crònica d'una societat en guerra (1936-1939)

Lluís de Salvador i Andrés

Tarragona sota les bombes

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 12,00€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 5

ISBN: 978-84-97911-45-0

Nombre de Pàgines: 208

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Setembre del 2005

Compartir aquesta pàgina a:

Tarragona sota les bombes

Crònica d'una societat en guerra (1936-1939)

Lluís de Salvador i Andrés

L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.

Editat per: M. Elena Virgili i Bertran

Lluís de Salvador i Andrés

Va néixer a Tarragona el 1893, de pare tortosí i mare tarragonina. El 1914 marxà cap a Alacant. Va ser nomenat oficial i auxiliar del ferrocarril Alacant-la Vila Joiosa i també treballà com a redactor en cap del diari El Tiempo de 1920 a 1924. Des d'allí enviava les seves cròniques als diaris locals tarragonins: el Tarragona, i el Diari de Tarragona, publicacions que posteriorment dirigí. Col·laborà també al diari antifeixista Llibertat. A través dels seus articles a la premsa se'ns mostra com un gran defensor de la cultura i de l'art i un gran amant de la ciutat. Preocupat per la millora de les institucions, les entitats i les societats, se sentia especialment sensibilitzat per temes relacionats amb la cultura, les arts i l'arqueologia. El febrer de 1938 s'acomiada com a periodista en un article al Diari de Tarragona convençut d'haver acomplert dignament la seva tasca al món de la premsa. Va escriure una memòria detallada dels bombardejos indiscriminats que patí la ciutat de Tarragoa, des de l'abril de 1937 fins al final de la guerra, i una crònica de la vida ciutadana durant aquells anys. Per la seva significació va haver-se d'exiliar a França, on va mantenir-se ferm en el seu ideari fins al punt d'haver de començar una nova vida amb la seva esposa i els seus dos fills. No va poder tornar a Catalunya fins als anys seixanta. Residí primer a Barcelona i posteriorment a Tarragona, on morí, al barri de Sant Salvador, l'any 1975.