Quin món de mones!

Vols tastar-lo?

Versió electrònica

Afegir al cistell

Preu: 11,50€

Col·lecció: Altres

ISBN: 978-84-97911-84-9

Nombre de Pàgines: 144

Nombre d'il·lustracions: 1

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Març del 2006

Compartir aquesta pàgina a:

Quin món de mones! va ser el títol del programa de cap de setmana de Lloll Bertran a Catalunya Ràdio. Un xou humorístic i satíric —líder absolut d’audiència en la seva franja horària: els diumenges d’una a dues del migdia— i on la Lloll, a més a més d’interpretar-hi els seus personatges, de fer-hi entrevistes i de parlar amb els oients, hi cantava cançons conegudes amb la lletra adaptada, d’una manera enginyosa i divertida, al tema de cada setmana. Celdoni Fonoll hi llegia els seus versos, normalment irònics, molts dels quals foren escrits expressament per al programa. Aquest llibre conté quaranta lletres de cançons —hi descobrireu una excel·lent Lloll lletrista— i cinquanta poemes que es van cantar i llegir a Quin món de mones!, des de l’11 de setembre del 2004 fins al 7 de gener del 2006.

Lloll Bertran i Díaz i Celdoni Fonoll

L’actriu, cantant i show-woman Lloll Bertran és un dels personatges més populars i, sens dubte, l’actriu més polifacètica de Catalunya. En teatre, ha representat diverses obres d’autor i també ha muntat espectacles propis. Però el que l’ha feta autènticament popular són els seus xous a la televisió, on ha demostrat la seva gran capacitat interpretativa, creant personatges, fent tota classe d’esquetxos i unes paròdies musicals absolutament impactants. També ha fet cinema, publicitat i ràdio. Ha publicat, junt amb Antoni Bassas i Xavier Bosch, el llibre "Estimat diari" (1996), del seu personatge Vanessa, i els discos "Paròdies musicals de la Lloll" (1995) i "Quin món de mones!" (2005). També va dirigir i realitzar el seu xou setmanal a Catalunya Ràdio, "Quin món de mones!", que ha donà peu al disc del mateix títol i a aquest llibre.

Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un bon difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet molts recitals i ha publicat 11 discs i 28 llibres. 

Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i, sobretot, el doble CD Antologia (PICAP, 2008).

Entre els llibres destaquen les antologies "La poesia al carrer" (1977), "La poesia a l’escola" (1977-1987, deu edicions amb 175.000 exemplars), "Nou segles de poesia als Països Catalans" (1986) i "Versos diversos" d’El matí de Catalunya Ràdio (1996).

Ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: "Trempant t’empaito" (1993), "Versos perversos" (1995), "Tocat d’amor" (1997), "Amor de lluny" (1998), "Versos dispersos" (2001), "Quin món de mones!" (2006, amb Lloll Bertran), "Obscenitats i tendreses" (2009) i "69 [Antologia eròtica]" (2011).

L’any 2000 inicia la publicació de la seva poesia naturalística, una obra insòlita, extensa i única: "Veus d’ocells" (2000), "60 ocells" (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, "Bones herbes" (2004), "Aucells" (2006), "Fascinants bolets" (2006), "Arbres dels nostres paisatges" (2007), "Mamífers peluts [Del llop a la musaranya]" (2008), "Herbes amigues" (2009), "Bèsties i bestioles [Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...]" (2010), "Veus d’ocells/Bells ocells" (2011) i "Abril florit [Herbes de muntanya i del pla]" (2012).

Ha rebut els premis següents: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005); Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006); Amic de l’any (2007), juntament amb Lloll Bertran, de l’associació barcelonina Amics de la ciutat. www.celdonifonoll.cat

Recull de premsa

Celdoni Fonoll i Lloll Bertran reciten poemes durant La Setmana del Llibre en Català (Sala de premsa de Cossetània)