L'avar

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 9,80€

Col·lecció: La Gent del Llamp (Vària), núm. 63

ISBN: 978-84-9791-662-2

Nombre de Pàgines: 48

Mides: 15,5 x 23 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Març del 2010

Compartir aquesta pàgina a:

La figura de l’avar ha estat objecte d’atenció literària des del començament de la tradició occidental. Molts personatges l’han encarnat: Euclió a l’obra de Plaute o Arpagó a la de Molière però, a tots ells els manca la humanitat de la creació goldoniana i provoquen el nostre rebuig, incapaços d’inspirar la més mínima empatia. A diferència de Molière qui, un segle abans, exposa amb el seu avar un vici extremadament destructiu, Goldoni ens mostra un personatge que respon al raonament i que és capaç d’arribar a un compromís final. En aquesta obra, al igual que a la resta de producció de l’autor, preval finalment la voluntat de la dona, una dona valenta, amb idees i opinió pròpia, que s’adiria amb els ideals de la Revolució. L’avar de Goldoni ha estat considerada una petita obra mestra d’un sol acte, i tal i com el mateix autor diu al respecte:”si algú creu que és fàcil i que requereix menys estudi que una comèdia de tres o cinc actes s’enganyaria moltíssim.”

Traduït per: Rosanna Rion Tetas

Carlo Goldoni

El prolífic dramaturg venecià Carlo Goldoni va ser el renovador del teatre italià al segle XVIII. Va viure una joventut atzarosa, escapant de marits gelosos i intentant viure del teatre. Entre les seves obres més conegudes a Catalunya hi ha Mirandolina i Un dels últims vespres de carnaval, tot i que al llarg del temps n’hi ha hagut moltes més traduïdes i representades als escenaris catalans. Un cop la seva reputació i fama van quedar establertes va patir els atacs d’autors rivals fins al punt de decidir marxar a viure a París on, després que li retiressin la pensió que l’estat li havia concedida, va morir en la pobresa. A les seves obres, on sempre assistim a conèixer els personatges en relació els uns amb els altres, interactuant socialment, sovint gaudim del desprestigi dels nobles pretensiosos i de la poesia que és capaç de crear amb la parla de la gent del poble.