L’Almadrava de l’Hospitalet de l’Infant: paradigma de les almadraves catalanes en època moderna

Judit Vidal

L’Almadrava de l’Hospitalet de l’Infant: paradigma de les almadraves catalanes en època moderna

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 12,00€

Col·lecció: Les nostres arrels, núm. 14

ISBN: 978-84-9034-843-7

Nombre de Pàgines: 176

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Maig del 2019

Compartir aquesta pàgina a:

L’Almadrava de l’Hospitalet de l’Infant: paradigma de les almadraves catalanes en època moderna

Judit Vidal

Les almadraves defineixen un art de pesca destinat a la captura de la tonyina, un dels peixos més preuats al llarg de la història. Va ser una tècnica que va prosperar des de l’antiguitat clàssica i ha evolucionat fins a la contemporaneïtat, de manera que ha estat present a tot el Mediterrani i a diversos racons del món. La costa catalana no en va quedar al marge; les almadraves també van incidir en les nostres terres, tot proporcionant una nova visió de la costa com una font de recursos. Se’n van establir a diversos punts i en cronologies diferents, però, entre totes, una destaca per sobre les altres. En l’ampli entorn del coll de Balaguer, des de finals del segle xvi fins ben entrat el xx, hi va prosperar una almadrava. El coll de Balaguer, regit per l’hospital fundat per l’infant Pere, ha estat un indret sovint inhòspit, caracteritzat per les incursions de pirates i bandolers, però alhora un lloc de trànsit, l’eix comercial i la zona de pas de les comunicacions del llevant peninsular. Un punt estratègic que, a pesar dels perills, va ser escollit com un enclavament que reunia les condicions ideals per a la pesca amb almadraves. La pesca de la tonyina té en aquest territori una història de més de 400 anys, que en certa manera continua present. Aquest treball pretén contribuir a preservar i divulgar el llegat que n’ha perdurat en forma d’estructures vora el mar, de toponímia i, sobretot, la història de la cultura marítima.

Judit Vidal

Judit Vidal Bonavila (Reus, 1988) és doctora en història moderna per la Universitat Rovira i Virgili amb una tesi doctoral sobre les almadraves de la Corona d’Aragó en els segles xvi i xvii. La seva recerca sobre aquesta temàtica es va estendre a les costes de Sicília, Sardenya i València, tot sent les almadraves catalanes, i concretament la de l’Hospitalet de l’Infant, l’origen de la investigació. Aquesta recerca la va portar a consultar diversos arxius nacionals i internacionals, i ha tingut el reconeixement de premis com la beca de la Fundació Noguera. De la tesi en deriven altres publicacions, a les quals s’hi suma aquesta monografia sobre l’almadrava situada al coll de Balaguer. Actualment és professora d’història moderna a la Universitat Rovira i Virgili i col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya.