La sacralització del poder

Josep Gil Ribas

La sacralització del poder

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,80€

Col·lecció: Història del pensament cristià, núm. 4

ISBN: 978-84-9791-770-4

Nombre de Pàgines: 264

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Febrer del 2011

Compartir aquesta pàgina a:

La sacralització del poder

Josep Gil Ribas

Aquest llibre és el quart de la col·lecció sobre l’evolució del pensament cristià, i se situa entre el segle XII i el segle XVI. Ens trobem, doncs, en el moment culminant de l’Edat Mitjana. Els fets que el volum recorda i reconstrueix es corresponen, com és natural, a la implantació i desenvolupament del règim feudal a l’Occident cristià, i subratlla especialment els grans papes de l’època, començant per Innocenci III. En un llibre com aquest, que pertany a una col·lecció que no vol ser una història de l’Església ni una història del cristianisme, sinó una història del pensament cristià, no hi pot faltar una referència molt directa a les formes, diguem-ne, heterodoxes d’aquest pensament, unes formes capitalitzades bàsicament pels “espirituals” L’heretgia, en aquest cas, és una reacció davant la degradació creixent de la jerarquia eclesiàstica, especialment del papat, degradació que, entre altres causes, va dur al “cisma d’Occident”, primer, i a la doctrina del “conciliarisme”, després. El nucli del llibre, tanmateix, consisteix en l’anàlisi del pensament de l’escolàstica, un pensament que és alhora una conseqüència o “destil·lació” dels esdeveniments i una legitimació de l’ordre establert. En aquest darrer sentit, el llibre se centra en la visió sacralitzada de l’ordo rerum, tal com es fa palesa en el document del papa Joan XXII, Benedictus Deus, un document que, si bé directament té com objecte la doctrina sobre el destí dels difunts, indirectament assegura que l’ordo rerum està assegurat per la visió dels benaurats al cel. Val a dir que, segons Joan XXII, el cel dels benaurats, fins que el Senyor no torni a la fi dels temps, està sotmès, d’alguna manera, a l’Església militant i al poder pontifici. Aquest ordre i aquesta fonamentació del mateix va quedar absolutament desautoritzat per la Reforma luterana. Aquesta, malgrat situar-se tradicionalment al començament de l’anomenada Edat Moderna, cal entendre-la com a culminació del procés de l’Edat Mitjana i del pensament cristià que, en aquest període, arribà a la seva màxima perfecció, com a pensament únic. El llibre, naturalment, passa revista a l’evolució del pensament cristià “viscut” en aquest període pels cristians de l’Occident i de l’Orient: en aquest darrer cas, el llibre subratlla els efectes que la pèrdua del poder polític i religiós de Constantinoble va produir en els cristians de l’Ortodòxia.

Josep Gil Ribas

Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.

Recull de premsa

Josep Gil: "En aquests llibres no he volgut fer una història de l'Església i de la teologia, sinó una «història del pensament cristià viscut»" (Sala de premsa de Cossetània)