La presó de Ventas

Records d’una empresonada (1939-1942)

Mercè Núñez i Agnès Toda i Bonet

La presó de Ventas

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 11,60€

Col·lecció: Altres

ISBN: 978-84-9791-347-8

Nombre de Pàgines: 136

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Febrer del 2008

Compartir aquesta pàgina a:

La presó de Ventas

Records d’una empresonada (1939-1942)

Mercè Núñez i Agnès Toda i Bonet

A La presó de Ventas Mercè Núñez Targa ens explica el periple des que les tropes franquistes la fan presonera, el 10 de novembre de 1939, fins que gràcies a un cop de sort aconsegueix alliberar-se dels barrots de les presons franquistes, el 21 de gener de 1942. Amb el seu relat vol donar testimoni de totes aquelles dones amb qui va entrar en contacte i de totes aquelles tragèdies que amagaven; ens vol mostrar la història silenciada dels perdedors de la Guerra Civil que es van quedar dins de l’Estat espanyol i el dur camí que van haver d’emprendre o el que ja no van poder ni tan sols gairebé començar; però no la dels perdedors en general sinó la d’un grup més concret dins d’aquest, la del grup més a l’ombra, més oblidat, la de les dones, unes dones que sense passar a la Història, escrita amb majúscules, van ser unes autèntiques lluitadores i es van mantenir fermes fi ns al fi nal, o com a mínim, fins al seu final.

Editat per: Agnès Toda i Bonet

Mercè Núñez i Agnès Toda i Bonet

Mercè Núñez (Barcelona, 1911 – Vigo, 1986) és filla d’una catalana i d’un joier gallec. S’afilià a les Joventuts Socialistes i, més tard, al PSUC. La Guerra Civil va fer que prengués partit de manera activa en pro de les seves idees, i va passar a encarregar-se de l’organització del Partit Comunista de la Corunya. Més endavant, va haver de patir les presons de Franco, d’on va poder sortir gràcies a un error. Aleshores va enrolar-se a la Resistència Francesa, la qual cosa la va portar a patir les tortures dels camps nazis, d’on va aconseguir sortir amb vida; però encara hauria d’esperar uns quants anys a França abans de tornar a Catalunya, perquè semblava que la dictadura que dominava l’Estat espanyol era indestructible. Aquests entrebancs, però, mai no van aconseguir fer-li abandonar la seva ideologia, al contrari, es mantingué ferma en els seus ideals fins al final. Afincada a Galícia, no va perdre mai el contacte amb Catalunya.