Front d’Aragó: 123 Brigada Mixta

Memòries d’un mestre

Florenci Ollé i Riba

Front d’Aragó: 123 Brigada Mixta

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,50€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 29

ISBN: 978-84-9034-833-8

Nombre de Pàgines: 304

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Maig del 2019

Compartir aquesta pàgina a:

Front d’Aragó: 123 Brigada Mixta

Memòries d’un mestre

Florenci Ollé i Riba

Florenci Ollé va ser cridat al front conjuntament amb la lleva del 1931. Gràcies al fet de ser mestre, és destinat a aquesta feina i a altres tasques relacionades com, per exemple, fer les fitxes dels ferits. Amb gran sensibilitat, capacitat d’observació i una narrativa de personalitat, engega unes memòries bèl·liques que esdevenen una visió molt significativa de la vida quotidiana a primera línia de front. Aquestes memòries de guerra són una crònica molt i molt nítida de tot el que va significar la guerra per a aquells joves, amb la visió realista de qui escriu per a ell, fidel a l’ideal de la veritat. Excel·leix en el predomini del que es veu i del que s’ha viscut i aquest és el gran mèrit d’aquest escrit que s’acaba dos anys després, el febrer del 1939, en arribar a França. Hi ha història personal, però també de tot un col·lectiu, amb els fets més rellevants del nostre país en temps de la guerra civil.

Florenci Ollé i Riba

Florenci Ollé i Riba (Vallbona d’Anoia, 1910 – Barcelona, 1995). Estudià magisteri. Mestre vocacional, arrelat a Vallbona des dels seus inicis, impartí classes a l’Acadèmia Muntaner, al Grup Escolar Oasis (Claris, 90), a l’Escola Nacional de nens (carrer Llançà, Collblanc), i també a l’Escola Maristes de Badalona.

Llicenciat en pedagogia i director tècnic de la secció de Primera Ensenyança del col·legi Nelly de Barcelona durant més de tres dècades, dedicà tota la seva vida al món de la docència amb una brillant trajectòria professional per la seva constant inquietud de formació integral i de preocupació pels altres. Ja el 1965, mentre exercia de conferenciant als II Cursos d’Orientació Psicopedagògica, se’l considerà, per la Federació de Centres d’Ensenyança Primària, com “possiblement l’únic a la nostra pàtria perfectament documentat sobre l’ús de la mà esquerra i els seus efectes”, en un moment en què aquest tema era pràcticament desconegut entre els educadors.

Alhora, sense deixar mai de banda la seva passió per l’escriptura, escriví en forma de dietari personal tant el seu dia a dia dels cursos de pràctiques de magisteri al costat del seu gran mestre Josep Masclans (Escola de Vallbona d’Anoia) com les seves experiències a les aules; petites poesies i un drama en tres actes (tot inèdit); articles a la Revista de Educación (des de l’any 1958 fins al 1967), i també publicà l’opuscle de la Parròquia de Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia (setembre de 1963).