Els catalans a Ginebra

La reivindicació de Catalunya al món

Francesc Maspons i Anglasell (edició a cura de Lolo Garcia)

Els catalans a Ginebra

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 17,00€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 28

ISBN: 978-84-9034-553-5

Nombre de Pàgines: 240

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Novembre del 2016

Compartir aquesta pàgina a:

Els catalans a Ginebra

La reivindicació de Catalunya al món

Francesc Maspons i Anglasell (edició a cura de Lolo Garcia)

Els catalans a Ginebra no és, només, un recull d’articles, és l’expressió dels anhels d’un poble que lluita per donar a conèixer la seva causa i buscar aliances Catalunya enfora. Maspons i Anglasell excel·lí en aquesta tasca d’internacionalitzar el plet català i obtenir el reconeixement de les principals potències mundials. Va ser un patriota incombustible que liderà l’acció de les delegacions catalanes al Congrés de Minories Nacionals de la Societat de Nacions en plena dictadura de Primo de Rivera i durant els primers anys de la República. Reconegut jurista, la seva acció es fonamentà a reclamar la unitat de totes les forces catalanistes i en la legitimació jurídica de les aspiracions nacionals del país, prenent com a base tant la tradició legal catalana com l’ordenament jurídic dels estats europeus més moderns.

Editat per: Lolo Garcia Izquierdo

Francesc Maspons i Anglasell (edició a cura de Lolo Garcia)

Francesc Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 – Bigues i Riells, 1966) fou un jurista d’una re· coneguda trajectòria professional. Especialista en dret català, va ser director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya i va destacar per ser un precursor i ferm defensor de la unió de les nacions europees.

Va exercir de periodista i d’home de lletres. Fill de la Renaixença, Maspons i Anglasell va ser conscient, ja de ben jove, del pes de la premsa i del seu poder a l’hora de difondre les excel·lències de la cultura i llengua catalanes i la seva capacitat de conscienciació nacional. És així que va endegar un seguit de publicacions encaminades a comentar la vida política i cultural del país: Empori, Claris i Clarisme, cadascuna d’elles especialitzada en aspectes molt significatius de la societat catalana, i de les quals va ser director. També va col·laborar activament amb publicacions de tota mena, com Catalunya, un bisetmanari d’elevades pretensions intel·lectuals i literàries; La Mainada, una revista infantil que buscava la catalanització de la in· fantesa, i Fòrum, redactada per estudiants de dret durant la dictadura franquista.

Va presidir l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, la Unió Jurídica Catalana, el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalanobalear de Turisme, la cooperativa impulsora de la Ciutat Repòs i de Vacances per a Obrers, l’Associació Internacional per l’Estudi dels Drets de les Minories de l’Haia i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Recull de premsa

La meva Barcelona - 17/01/2017

Ajuntament de Cubelles - 28/11/2016