Els altres Xiquets de Valls:

l’exemple de l’Espluga de Francolí

Pere Ferrando Romeu i Joan Tarés i Martí

Els altres Xiquets de Valls:

Afegir al cistell

Preu: 12,00€

Col·lecció: L'Aixecador, núm. 11

ISBN: 978-84-96035-17-1

Nombre de Pàgines: 152

Nombre d'il·lustracions: 38

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Gener del 2003

Compartir aquesta pàgina a:

Els altres Xiquets de Valls:

l’exemple de l’Espluga de Francolí

Pere Ferrando Romeu i Joan Tarés i Martí

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Pere Ferrando Romeu i Joan Tarés i Martí

Pere Ferrando i Romeu va néixer al Vendrell l'any 1963. Als catorze anys publicà el seu primer article, versat ja en temàtica castellera, al setmanari local Informes-Baix Penedès, del qual va passar a formar part del staff de col·laboradors l'any 1980 i més tard a l'equip de redacció, tot cobrint, entre altres tasques, les cròniques castelleres i publicant les primeres aportacions a la historiografia castellera. El 1985 guanya el premi literari Crossa, convocat per la colla Rabassons de Vilafranca. Col·labora en diferents publicacions de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, Valls i Tarragona. El 1991 publica el seu primer llibre, Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926 i, a finals d'any, trasllada la seva residència a Vilafranca del Penedès, on viu actualment. El 1995 publica, conjuntament amb Salvador Arroyo i Julivert, el segon llibre, La Renaixença Castellera al Vendrell (1926-1936). El mateix any 1995 guanya un accèsit al IX Premi Folklore de Sitges, convocat pel Grup d'Estudis Sitgetans. A banda del fet casteller ha publicat diferents treballs sobre cultura popular, les gralles i ha inventariat les publicacions locals vallenques. Les seves col·laboracions i aportacions castelleres es diversifiquen amb la ràdio, televisió, jornades d'estudi, conferències, taules rodones, debats, etc. Actualment és membre del Fons Casteller Emili Miró, de Terrassa, i del Comitè Assessor del Museu Casteller de Catalunya.

Joan Tarés i Martí (l'Espluga de Francolí, 1919), estudiós i gran coneixedor de la seva vila nadiua, és col·laborador habitual de la revista mensual El Francolí, en l qual ha publicat, entre d'altres, <<Els Molins de la nostra vila i la seva història>>, entre el 1987 i el 1988; <<Les fons del terme municipal>>, entre ela anys 1988 i 1991; <<L'àlbum fotogràfic dels senyals de la Vila i la seva història>>, entre el 1991 i el 1996; <<La construcció de la Casa de la Vila>>, el 1994, <<Història de les Capelles>>, el 1999. El 1988 guanya ex aequo el Premi Bernat Morgades organitzat pel Casal de l'Espluga amb el treball <<Història de l'enllumenat públic>>. El 1990 també se li atorga el mateix premi ex aequo amb el treball <<Història de 125 anys de ferrocarril de la nostra vila>>. L'any 1992 l'Ajuntament de l'Espluga edita la seva obra Història de l'Hospital de l'Espluga de Francolí. Actualment és membre del Centre d'Estudis Locals i treballa en la catalogació de diferents aspectes del patrimoni del municipi de l'Espluga de Francolí.