El desafiament de la laïcitat

Josep Gil Ribas

El desafiament de la laïcitat

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 20,20€

Col·lecció: Història del pensament cristià, núm. 10

ISBN: 978-84-9791-773-5

Nombre de Pàgines: 328

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Febrer del 2011

Compartir aquesta pàgina a:

El desafiament de la laïcitat

Josep Gil Ribas

El volum comença amb una introducció que vol aclarir, d’entrada, què vol dir “laïcitat”, i ho fa a partir de la percepció cristiana d’aquesta laïcitat. De fet, pel que fa a l’evolució del pensament cristià, es tracta de veure allò que, agosaradament, l’autor anomena “profetisme laic”, és a dir, una vehiculació del pensament cristià a través de les formes postcristianes d’aquest mateix pensament. El primer capítol del volum ofereix una visió crítica dels esdeveniments de tot tipus que van de finals dels anys seixanta fins a les darreries del segle, posant l’èmfasi en les tres grans crisis de l’època: la crisi del Maig francès, la crisi energètica dels anys setanta i la crisi del món comunista dels anys noranta. Val a dir que l’autor no ha volgut anar més enllà i s’ha aturat a finals dels noranta, la qual cosa fa que la bibliografia que ha consultat, i que consta adequadament en el volum, també s’atura a finals de segle, fora d’alguna excepció d’algun text ja del segle XXI, que l’autor, en una segona redacció del text, ha volgut incorporar. El seguiment de l’evolució del pensament cristià en aquests darrers quaranta anys, exigeix una revisió de la història d’una Església, la catòlica, a partir de la promulgació dels documents del concili Vaticà II, sota el guiatge de Pau VI i de Joan Pau II. El volum fa un seguiment dels “valors cristians” de la literatura, del cinema, de les arts plàstiques i de la música, des de les avantguardes de començaments de segle, amb la qual cosa intenta demostrar els accents que aquests “altres” vehicles del pensament cristià li han aportat. Naturalment, s’imposa una comparació entre aquestes expressions, que l’autor anomena “postcristianes”, i les que continuen vigents en altres expressions, diguem-ne, “oficials”, i que sovint deixen entreveure l’existència i la vigència d’uns interessos de “croada” d’aquest mateix pensament. Entremig, el pensament dels pensadors més vinculats a la institució, bàsicament teòlegs i filòsofs, obren altres camins, sovint molt poc transitables encara, a través dels quals voldrien “salvar” les essències d’aquest pensament. Aquest darrer intent obliga l’autor a reprendre les dades que havia escrit en el primer volum de la col·lecció sobre l’essència del pensament cristià, tot resumint el camí que aquest pensament ha seguit fins arribar a finals del segle XX. La laïcitat, en aquest cas, comportarà l’arribada definitiva de la pluralitat d’un pensament que ha deixat enrere, no menys definitivament, el pensament únic que s’havia imposat a partir de l’Edat Mitjana.

Josep Gil Ribas

Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.

Recull de premsa

Josep Gil: "En aquests llibres no he volgut fer una història de l'Església i de la teologia, sinó una «història del pensament cristià viscut»" (Sala de premsa de Cossetània)