El Císter: i al principi fou Valldaura

Santa Maria de Valldaura (1150-1169)

Miquel Sánchez i González

El Císter: i al principi fou Valldaura

Afegir al cistell

Preu: 8,80€

Col·lecció: El Tinter, núm. 24

ISBN: 978-84-95684-18-9

Nombre de Pàgines: 64

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Setembre del 2001

Compartir aquesta pàgina a:

El Císter: i al principi fou Valldaura

Santa Maria de Valldaura (1150-1169)

Miquel Sánchez i González

Santa Maria de Valldaura (1150-1169) és un record cabdal per al món del Císter català. El primer monestir cistercenc establert en terres catalanes va arribar a mitjans del segle XII al Vallès muntanyenc de la serra de Collserola, molt a prop de Barcelona, de la mà del senescal Guillem Ramon de Montcada, mercès a l’impuls expansiu de l’abat de la Gran Selva i amb el recolzament del bisbe de Barcelona. Ben aviat, el monestir va rebre donatius i ajuts que feren possible el seu desenvolupament. El patrimoni aconseguit en aquells anys va ser notable, primer al Vallès i el pla de Barcelona i més tard a Ancosa, Santes Creus i Tortosa. L’escriptori de Santes Creus compta amb alguns manuscrits fets a Valldaura. Quatre abats van dirigir Valldaura fins el seu trasllat definitiu a la riba del Gaià i la seva conversió en monestir de Santes Creus. Amb la desaparició de Valldaura com a monestir, el lloc va esdevenir casa reial dels comtes-reis catalans fins el segle XVI, en què va passar a mans privades. El lloc constitueix un dels signes d’identitat del municipi de Cerdanyola, al Vallès Occidental, i les quatre barres dels comtes de Barcelona, pel lloc reial de Valldaura, formen part del seu escut municipal.

Miquel Sánchez i González

Miquel Sánchez i González va néixer a Cerdanyola l'any 1943. Enginyer tècnic industrial i doctor en Història, s'ha dedicat des de l'any 1977 a l'estudi de la història local de Cerdanyola i els trmes del rodal, al Vallès Occidental, al mateix temps que a la història comarcal vallesana, especialment en la part del Vallès meridional. DEl 1977 ençà, ha publicat disset llibres d'història local i comarcal, cinc de poesia i més d'un centenar d'articles d'història. Darreramet està treballant en la recerca sobre el domini senyorial del castell de Sant Marçal i les formes de vida pagesa en el seu territori (segle X-XVIII). També practica la crònica periodística a El 9 Nou del Vallès Occidental i als mitjans de comunicació de Cerdanyola.