Diuen...

Escrits propers

Nati Soler i Josep Vallès

Diuen...

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 14,50€

Col·lecció: Altres

ISBN: 978-84-9034-475-0

Nombre de Pàgines: 176

Nombre d'il·lustracions: 85

Mides: 17,5 x 18 cm

Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Maig del 2016

Compartir aquesta pàgina a:

Diuen...

Escrits propers

Nati Soler i Josep Vallès

En Josep Vallès era un enamorat dels llocs propers on podia arribar-se des de casa sense fer cap preparatiu especial. Revisitava espais amb assiduïtat, observava els canvis que hi produïen les estacions de l’any i observava les petites coses que només un gran coneixedor de l’indret sap observar. En deixava constància a la menuda càmera fotogràfica domèstica que duia sempre a la butxaca. Un pic a casa, es remirava les imatges i, sabedor del meu gust per la natura, me n’enviava alguna. Em vaig adonar que totes tenien un tret comú, totes recollien allò que potser veiem cada dia i que passem per alt, i totes em feien venir records d’alguna cosa que havia sentit explicar, que havia experimentat en primera persona o simplement m’esmolaven la imaginació i feien néixer una narració. Vaig explicar al Josep el que em passava amb les seves fotos, li vaig passar els meus textos i es va engrescar a continuar captant petites coses de l’entorn. I jo a escriure sobre elles. Teníem a prop l’entranyable record del primer llibre que vam fer plegats, Poemes de pedra seca. Sense adornar-nos-en vam acabar el segon, Diuen...

Tot això va passar poc abans que la malaltia ens el fes record i ànima de la pedra seca dels indrets que ell estimarà per sempre.

Fotografia de: Josep Vallès Campanera

Nati Soler i Josep Vallès

Josep Vallès Campanera va néixer el 22 de desembre de 1961 a la Bisbal del Penedès, on va viure sempre fins al 18 de maig de 2012, data en què ens va deixar. Va obtenir premis de fotografia mediambiental i va ser col·laborador de les revistes El Marge i Pedra Seca. Va acompanyar equips de televisió a fer reportatges sobre construccions de pedra seca i la seva reconstrucció, i va catalogar 270 barraques del terme municipal del seu poble. D’aquesta feina en va deixar una exposició que va donar origen als poemes de la Nati Soler, que són els que formen el llibre Poemes de pedra seca. També va fer maquetes de construcció de pedra en sec i, junt amb companys de la revista El Marge, va organitzar jornades destinades a donar a conèixer aquest patrimoni cultural de la Mediterrània. El 2007 va participar en els llibres Racons. Temps d’aventura i Pedra seca a les comarques de Tarragona: Patrimoni i paisatge, i un any després, en 10 anys de fotografia del Museu Arqueològic del Vendrell: 1999- 2008. El 2010 les seves imatges es van veure a Espai Terra, entre les millors fotografies dels teleespectadors per viure la natura tot l’any. Va deixar escrita la següent frase sobre si mateix: “No sóc fotògraf, però les noves tecnologies en format portàtil em permeten capturar efímers instants del fràgil entorn.”

Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959). Modista de professió. Col·labora amb la premsa local i participa en les exposicions del Grup Art Polièdric. Ha obtingut una trentena de premis literaris, entre els quals cal destacar el premi Mn. Romà Comamala de Vilabella per la novel·la breu Onze d’agost (Cossetània, 2003). En poesia ha guanyat el Josep Fàbregas i Capell per Apunts de Praga (Ajuntament de Sallent, 2001); el Vila de Martorell per Les dents del gat (Viena, 2004); el Paco Molla de Petrer per Quan la figuera és assotada pel vent (Aguaclara, 2005); l’Alella a Maria Oleart per La pedra d’aquesta casa (La Comarcal, 2009); el Grandalla d’Andorra per La casa amb set butxaques (Pagès, 2009); el Ibn Hazm, a Xàtiva, pel poemari Les dents de la pluja (Bromera, 2011), i el Màrius Torres per La lentitud del ramat (Pagès, 2015). És també autora de Furgar el rusc (Emboscall, 2008) i coautora amb Josep Vallès Campanera de Poemes de pedra seca (Cossetània, 2006).