Dies i nits dins la tempesta

Memòries d’un deportat a Dachau

Vicenç Henric

Dies i nits dins la tempesta

Afegir al cistell

Preu: 11,00€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 1

ISBN: 978-84-96035-90-4

Nombre de Pàgines: 152

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Gener del 2004

Compartir aquesta pàgina a:

Dies i nits dins la tempesta

Memòries d’un deportat a Dachau

Vicenç Henric

Quan els periodistes entraren a Dachau la primera quinzena de maig del 1945, la impressió que tingueren fou horrorosa, igual que la dels soldats nord-americans. Sobretot quan veieren que havien fet passejar els carros plens de cadàvers d’interns que encara no s’havien cremat per manca de combustible —trobaren dos mil cadàvers per la ciutat—; malgrat això els revisionistes parlen d’“invencions”, quan la realitat és encara tan propera. Carles Sentís, en una crònica a La Vanguardia, ho qualificava de “mundo fantasmagórico”. No podia escriure sobre el que veia amb aquells esquelets vivents a la seva retina, però tot i així en va fer una crònica implacable. Gràcies a la força del jurament que es feren els supervivents, presentem aquest document de vida que contribueix a la divulgació d’aquells fets. Així, aquest primer volum de la col·lecció Memòries del Segle XX vol difondre el testimoni de l’empresonament, el trasllat, l’estada i l’alliberament de Vicenç Henric, un deportat a Dachau, que malda per fer realitat aquell “Mai més!” de tots els deportats.

Editat per: Josep M. Figueres

Vicenç Henric

Va néixer el 1917 en un poble català del nord dels Pirineus, Clairà, a 10 km de Perpinyà. Els seus pares eren vinyaters, treballadors de la terra. Anà a l'escola local, on aprengué francès. Als 16 anys, arran del contacte amb el món del treball, assistí a la pujada del feixisme i del hitlerisme. Prengué consicència del perill i donà suport a la República amenaçada. Organitzà reunions, féu col·lectes pels pobles veïns. Als 19 anys, s'adherí a les Joventuts Comunistes, on prengué responsabilitats en l'àmbit local. Arribà la victòria del Front Popular. Continuà la militància fins a l'octubre de 1938, quan fou cridada la seva lleva. Per raons de mala salut, fou alliberat el 10 de novembre de 1939. Acabada la convalesència trobà feina de manteniment de la via fèrria de la línia Perpinyà -el Barcelonès- a la Companyia dels Ferrocarrils dels Pirineus Orientals. Durant el període de 1939-1945, molts dels qui s'havien aixecat per defensar les llibertats foren arrestats i internats. Aquesta és la història que explica en aquest llibre: des de l'arrest per agents de la policia de Vichy, el 23 de juliol de 1943, fins a la tornada a casa dels pares, l'1 de juny de 1945. Després li tocà de fer una redaptació professional treballant com a secretari de comptabilitat fins a la jubilació el 1977, i també al servei de les seves idees, adherint-se a associacions de la resistència i de la deportació on ocupà càrrecs de responsabilitat: ANACR (Associations Nationale des Anciens Combattants et la Résistance), Amical del batalló FFI d'Eyesses -de la qual és tresorer departamental- i, encara, la FNDRP (Fedération Nationale des Déportés et Interés Résistants et Patriotes) -també tresorer departamental.