De la mort de Déu a la discreta elegància del ressuscitat

Josep Gil i Ribas

De la mort de Déu a la discreta elegància del ressuscitat

Afegir al cistell

Preu: 20,70€

Col·lecció: Història del pensament cristià, núm. 9

ISBN: 978-84-9791-772-8

Nombre de Pàgines: 368

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Novembre del 2010

Compartir aquesta pàgina a:

De la mort de Déu a la discreta elegància del ressuscitat

Josep Gil i Ribas

El llibre contempla els esdeveniments que tingueren lloc entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la primera recepció del concili Vaticà II; al mateix temps, vol posar de manifest la percepció que aquests fets produïren en la gent que els va viure i la influència que aquesta percepció tingué en l’estructuració d’una nova mentalitat, durant la primera meitat del segle XX. L’evolució del pensament cristià, la veurem a dos nivells. En primer lloc, a nivell de pensament teològic, en les versions ortodoxa i heterodoxa. En segon lloc, a nivell, diguem-ne, de pensament “profà”, un pensament que, tanmateix, analitzarem més de prop en el volum següent i últim de la col·lecció. En el llibre s’exposa en forma detallada els camins que dugueren al Vaticà II, a partir dels pontificats de Pius XI i Pius XII. L’evocació del papa Joan XXIII ens permetrà de veure l’abast de la convocatòria conciliar. En tot cas, el llibre se centra en el pas del pensament modern al pensament postmodern, un pas que s’explica com el pas d’una percepció més o menys generalitzada de la “mort de Déu” a la percepció constatació de la discreta i elegant del Ressuscitat: el llibre vol explicar què vol dir això. En aquest sentit, el volum vol deixar constància de dues coses: en primer lloc, de la “mort” del règim cristià de cristiandat i, segon, d’uns darrers intents de “divinització” de Jesús de Natzaret a càrrec, aquesta vegada, d’una Església que, en els intents contraris d’una “humanització” del mateix Jesús, hi veu un perill molt seriós de perdre la legitimació del seu poder.

Josep Gil i Ribas

Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.

Recull de premsa

Josep Gil: "En aquests llibres no he volgut fer una història de l'Església i de la teologia, sinó una «història del pensament cristià viscut»" (Sala de premsa de Cossetània)