Albert Talavera i Sabater

Un lideratge ambiciós, malaguanyat

Josep M. Vallès i Martí

(1)

Albert Talavera i Sabater

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 11,50€

Col·lecció: Cooperativistes Catalans, núm. 23

ISBN: 978-84-9034-132-2

Nombre de Pàgines: 96

Nombre d'il·lustracions: 20

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Maig del 2013

Compartir aquesta pàgina a:

Albert Talavera i Sabater

Un lideratge ambiciós, malaguanyat

Josep M. Vallès i Martí

(1)

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 – Tarragona, 1970) estudià la carrera de dret i féu oposicions a notaries, però la seva dèria fou el cooperativisme agrari. El 1913 fundà a la seva vila nadiua el Sindicat de Vinyaters i de la mà de Josep M. Rendé, Josep Cabeza i Joan Poblet es convertí en un dels puntals de l’obra de divulgació i organització a Catalunya de la pagesia vitivinícola. Fou conseller, tresorer, secretari i gerent, successivament de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. En aquest darrer càrrec va patir el descrèdit personal per la fallida del projecte, llast que arrossegà de per vida. Fundà el 1930 el Sindicat de Pagesos de Catalunya per combatre el trust dels adobs que abusava en els preus de venda dels productes que eren necessaris pels pagesos. Desenvolupà una ingent tasca periodística en diversos setmanaris de Montblanc entre els anys 1914 i 1936. Els seus articles literaris en aquests mateixos mitjans corroboren la seva trajectòria com a home culte i bon comunicador. Fou regidor i alcalde de Montblanc per la Lliga Regionalista, fervent seguidor de Cambó i destacat activista catalanista conservador a la vila ducal. Durant la República combaté ardidament amb la seva ploma la política de la Generalitat republicana.  El 1936 ocupà durant un breu període de temps la comissaria de la Generalitat a Tarragona fins a les eleccions del febrer. Després del conflicte bèl·lic continuà a Tarragona exercint d’advocat, però no féu carrera en el règim franquista pel seu passat catalanista.

Josep M. Vallès i Martí

Josep M. Vallès i Martí (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de lEspluga de Francolí (2003), De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), LEspluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009). És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. Actualment treballa en la biografia de Julià Nougués i Subirà (Reus, 1867 – Calatayud, 1928), Judici a un poble. La mort del cobrador a lEspluga de Francolí, 1899, El Celler de baix. La història de l’Espluga de Francolí, en escaiença del seu centenari, Pàgines espluguines del segle XX, i articles de recerca sobre la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1916-1932) i les fassines de l’Espluga de 1904 en endavant.