A Tivissa canten missa...

Records de fets i costums religiosos

Domènec Jardí i Pagès A cura de Carles Jardí i Pinyol

A Tivissa canten missa...

EXHAURIT

Preu: 12,00€

Col·lecció: El Tinter, núm. 32

ISBN: 978-84-95684-88-2

Nombre de Pàgines: 152

Nombre d'il·lustracions: 50

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Juliol del 2002

Compartir aquesta pàgina a:

A Tivissa canten missa...

Records de fets i costums religiosos

Domènec Jardí i Pagès A cura de Carles Jardí i Pinyol

Aquest llibre és el recordatori d’uns fets que conformen la memòria de les generacions d’ahir mateix de Tivissa. Fets que Domènec Jardí ha volgut rememorar, en un moment en què molts ja resten quasi perduts en l’oblit de l’accelerada societat actual. Aquesta obra constitueix una antologia de trets d’una etapa en què la religió ha estat «el nostre pa de cada dia…» i que descriuen les formes de viure d’una població, transferibles a totes les comunitats de l’època. Tot plegat narrat en forma de memoràndum i amb referències que es remunten a èpoques llunyanes de la nostra història. Un repàs dels costums del dia a dia, amb un gran valor antropològic; una revisió dels dies més assenyalats de l’any, carregats de simbolisme; una compilació d’adagis i frases fetes que donen sentit a gran part del nostre llenguatge actual; un estudi històric basat en la memòria.

Domènec Jardí i Pagès A cura de Carles Jardí i Pinyol

Va nàixer a Tivissa, el 10 d'agost, dia de Sant Llorenç, de 1921. Es crià en una llar, juntament amb cinc germans, d'una família eminentment religiosa, la qual cosa el féu respectar els valor espirituals. Estudià a les escoles de la vila i es beneficià de l'ensenyament català de la Segona República, que li donà la base necessària per estimar la lectura dels autors catalans, per a apendre a desenvolupar una memòria enciclopèdica i per a tindre curiositat en l'estudi de les coses, alhora que el forjava en l'ensenya del catalanisme democràtic. 

De jovenet patí les conseqüències d'una guerra del tot innecesària, les quals els feren viure, tot i que pertanyia a una família de classe mitjana, les penúries i misèries d'aquella contesa. Hagué de treballar de jove a la farmàcia del poble, on aprengué l'art de les pocions, per bé que va ampliar els seus coneixement com auxiliar d'una farmàcia de la ciutat comtal i durant el servei miliar (de tres anys i mig), com a caporal sanitari a l'Hospital Militar de Barcelona.

Posteriorment, combinà la pagesia, la cura de vaques, la venda de llet i, finalment, treballà com a administratiu a la fàbrica de marcs i motllures de Tivissa. Fou alcalde de la vila en plena dictadura i va intentar imposar el sentit comú, la justícia i la democràcia, malgrat els impediment de les pressions governamentals. La senyera onejava al balcó de la vila durant les festes; sludes, targetes i programes culturals eren en català, es feien els aplecs de sardanes i la Caravana de la Flama de la Sardana. Eren els signes externs d'una lluita quasi personal que el va portar, des del seu càrrec de batlle, a nombroses denúncies, judicis, persecucions policials, etc., fins a fer-lo dimitir. 

Actualment, els seus dos fervors continuen actius com ell mateix: el cristianisme de base i la lluita social per a la normalització de la llengua catalana.