Vilaniu

Narcís Oller

Vilaniu

Vols tastar-lo?

Versió electrònica

Afegir al cistell

Preu: 17,20€

Col·lecció: Biblioteca Narcís Oller, núm. 2

ISBN: 978-84-9791-413-0

Nombre de Pàgines: 264

Mides: 15,5 x 23,3 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Novembre del 2008

Compartir aquesta pàgina a:

Vilaniu

Narcís Oller

La lectura de Vilaniu ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d’una època, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d’una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d’evocar sensacions i impressions. L’obra desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea contemporània. Una fita. Però també el senyal d’un camí a seguir.

Editat per: Roger Roig César

Introducció de: Margarida Aritzeta

Narcís Oller

Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

Recull de premsa

Estudi de personatges amb intenció moral (Ferran Franch / diari El Triangle)

Un niu d'escurçons: "Vilaniu" (Carles Cabrera / Diario de Mallorca)

Narcís Oller i la vigència narrativa (Pere Guixà / diari Avui)

La «memorabilia» de Narcís Oller (Pere Guixà / revista Serra d'Or)