Pako Crestas

Pako Crestas: "La seva morfologia i la unió entre mar i muntanya li donen un caràcter especial a la Costa Brava"

23/06/2011

Entrevista a Pako Crestas, autor de Platges de la Costa Brava. De Blanes a Palamós. Profundament enamorat del Pirineu, ha pujat a molts cims, caminant i escalant. Els seus escenaris més freqüents són els Pirineus orientals i centrals, Montserrat i el Montsec. Ha practicat escalada i alpinisme als Alps, Sierra Nevada, Gredos, Dolomites, Còrsega, Alt Atlas, Todra, Aconcagua, Meteora, Quebec, Jordània, Rocalloses de Canadà, Escòcia, Colorado, Alaska i Apalatxes, Kirguizistan, massís de San Lorenzo, Solo Khumbu, Cordillera Real. Combina els seus viatges d’escalada amb ascensions a volcans: Mèxic, sud de Bolívia, Etna, Marmolejo, Madeira, Canàries i Damavand, i travessies àrtiques. Ha publicat més de 70 reportatges en revistes especialitzades, ha fet més de 260 conferències i col·labora amb empreses especialitzades en material de muntanya i organització d’expedicions. Ha dissenyat la ruta del Caracremada, que discorre pel Pre-pirineu català i que compta amb mapa propi. Més informació de l’autor, dels seus llibres i de la ruta del Caracremada a www.pakocrestas.com.

 

En general, creu que es coneix l’entorn natural de les platges que habitualment es visiten a l’estiu per prendre un bany?

Les platges, per raons òbvies, són molt visitades i un gran reclam turístic, tant a nivell intern com a nivell internacional, i això fa que la majoria rebin grans masses d’usuaris cada dia d’estiu i siguin força conegudes. Tot i  que, com sempre, la gent és molt gregària i un acostuma a anar sempre als escenaris que li resulten més familiars, repetint amb freqüència les mateixes platges.   

 

Aquest és el primer d’una sèrie de quatre volums que vol dedicar a la Costa Brava i ja s’hi troben un centenar d'indrets entre platges i cales. Aquesta és una part del litoral català amb més interès?

 Els quatre llibres recorreran tota la Costa Brava i la Costa Vermella, que és la prolongació de la mateixa en terres de la Catalunya Nord. De les zones que ja he recorregut fent la feina (que són els tres primers llibres, de Blanes a Port de la Selva), hi ha diferents sectors d’una bellesa increïble dels quals em resultaria realment difícil triar quina és, per mi, la més interessant. Sens dubte trams com els camins de ronda entre Platja d’Aro i Calonge, entre Palamós i Calella de Palafrugell, la zona del far de Sant Sebastià, les platges de l’altiplà situat entre Estartit i l’Escala i diversos racons del Cap de Creus, resulten completament imprescindibles.

 

Quines singularitats presenta la Costa Brava en relació a d’altres costes catalanes?

La seva morfologia i la unió entre mar i muntanya li donen un caràcter especial. Massissos com l’Ardenya, les Gavarres, el Montgrí i el mateix Pirineu al Cap de Creus s’avoquen a les aigües del mar de manera precipitada, formant racons excessivament singulars. De fet, la variabilitat del paisatge té la seva continuïtat en els fons marins, fent que la barreja de tonalitats infinites, on veurem blaus, verds, marrons i taronges, crein unes connotacions úniques que no es troben en altres indrets del litoral català.

 

Expliqui’ns quins són els trets que ha volgut destacar de les platges que apareixen a la guia. Què tenen en comú?

El tret principal, justament, és la seva variabilitat. Hi trobem tot tipus de platges, des de cales diminutes a grans sorrals amb multitud de petites dunes. Les zones esquerpes també són molt diferents d’un tram a un altre de la Costa Brava. El rocam que dóna al mar és ataronjat a la zona sud, blanquinós a la zona intermèdia i marronós a les costes del nord.

 

Quin esquema ha seguit en aquesta guia per explicar com és cada platja?

 Doncs totes elles tenen les seves corresponent fitxes amb una informació que es presenta de manera sistemàtica, i que és la següent: entorn, orientació, coordenades, accés, transport públic, població més propera, on aparcar, característiques, serveis i descripció.

 

El coneixement de l’entorn de les platges de la Costa Brava també pot incentivar la seva preservació?

La conservació de l’entorn no és premissa bàsica per incentivar la seva preservació, només l’educació i la pròpia consciència personal són les mesures essencials per aconseguir que les platges que visitem avui en dia siguin similars a les platges que podran visitar els nostres fills el dia de demà. No obstant, el coneixement respectuós de la natura és una bona manera de conservar-la i de respectar-nos a nosaltres mateixos.

 

De quines altres maneres es pot contribuir al bon estat de les platges i els seus voltants? S’incentiva prou la seva preservació?

L’única manera que resulta factible per conservar les platges es la pròpia consciència social, que neixi de la consciència fonamental de cadascú com a individu. Val a dir que en aquest país anem força endarrerits en el concepte de conservació, i que l’administració pública actua de manera aleatòria, poc intel·ligent i força ineficaç. En aquest país, on la mentalitat administrativa té un peu al tercer món, es confón la conservació amb la prohibició sistemàtica que tan sols afecta a col·lectius i a zones marginals. Són rentats de cara per justificar l’injustificable. Però no cal perdre l’esperança. Tant de bo algun dia aprenguem dels nostres veïns de França, on la preservació va de la mà de l’educació, la conservació i l’educació. Aquí la preservació encara va de la mà de la prohibició i l’afany recaptador.

 

Quina és la zona més desconeguda de la Costa Brava?

De les zones recorregudes en els tres primers llibres, que són els que he treballat fins a la data, doncs el Cap de Creus “s’emporta la palma”. Hi ha platges que són veritables paradisos de soledat i amb un entorn cent per cent natural. No obstant crec que el quart llibre em depara agradables sorpreses: el tram litoral entre Llançà, Portbou, Portvendres fins arribar a Cotlliure ha d’amagar racons força tranquils i molt poc coneguts.

 

Creu que la Costa Brava es podria comparar per similitud amb algun altre destí turístic més llunyà?

Em permetràs que et sigui franc… segons el meu humil parer, les comparacions són fruit d’una manera de pensar un xic absurda. La bellesa de certs paratges naturals és incomparable, i això li passa a certs racons de la Costa Brava. Com són incomprables també altres platges d’altres indrets del món, com el Carib, el Mar Egeu, les Maldives, el llunyà Orient, Australia, etc ... tots ells són d’una bellesa única, i, per tant, incomparable.

 


 

Comentaris sobre aquesta entrevista



Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.