Marc Guitart

Marc Guitart: "Narrar els fets del juliol del 1936 no és fàcil tenint en compte la complexitat i la quantitat de material disponible"

18/07/2011

Marc Guitart (El Vendrell, 1979), autor de El cop d'estat del 18 de juliol del 1936 és llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i diplomat en Magisteri per la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en diferents mitjans comarcals, estatals i digitals, com La Vanguardia, el Diari del Baix Penedès, la Cadena Ser o el digital cronica.cat, centrant-se especialment en el món de la política, la història i la música. Ha realitzat tasques d’investigació i redacció de temes històrics per a la col·lecció de 20 llibres CD sobre la figura del cantautor Lluís Llach publicada a La Vanguardia. Actualment, és redactor del diari digital de les comarques de Tarragona delCamp.cat i col·labora en la revista digital La Pàgina 0 i a Ràdio el Vendrell.

-D’on creu que sorgeix el seu interès per parlar sobre la història de l’Estat vinculada a la Guerra Civil?

Sempre he tingut un gran interès pels temes històrics, especialment pels que se situen a la primera part del segle XX, amb les dues grans guerres mundials, l’ascens del nazisme i el feixisme, i la Guerra Civil espanyola. Van ser anys molt convulsos i, vistos des de la distància, tenen certa aureola apassionant. Suposo que d’haver-los viscut els veuria d’una altra manera, menys idealista. Però tot plegat va causar un efecte crida en mi i durant molts anys vaig estar llegint qualsevol llibre relacionat amb aquesta època i aquests fets que va caure a les meves mans.

- En aquest llibre aporta alguna dada inèdita o exposa algun fet no gaire divulgat sobre el cop d’estat?

No. No era aquest l’objectiu. El llibre es va plantejar com un  material per divulgar aquests fets entre el màxim de gent possible, ja fossin estudiants o persones que mai s’havien acostat als llibres d’història. He mirat d’explicar aquest episodi de la manera més clara i entenedora possible, la qual cosa no és gens fàcil tenint en compte la complexitat dels fets narrats i la quantitat de material que està disponible. El repte no era aportar nous coneixements, sinó realitzar una síntesi acurada i sense caure en una visió simplista. Tot i així hi hem pogut incloure algun document de l’època que encara no havia estat publicat.
 
-Fins quin punt són transcendentals aquests fets dintre de la història de l’Estat Espanyol, encara avui?

Estem parlant de l’aixecament que va donar lloc a l'última guerra que ha tingut lloc a l’estat espanyol, així que la seva importància està fora de lloc. El model autonòmic actual està condicionat per aquells fets de mitjans dels anys 30 i per la dictadura posterior. En referència a les persones, encara podem trobar casos vius de gent que no ha oblidat el que va passar aquells dies, i que segurament no voldrien que es repetís més.

-Creu que eren previsibles, les conseqüències reals d’aquest cop d’estat, i de tot allò que va desencadenar en una guerra civil, en aquell moment?

És difícil de dir sense haver viscut en aquella època. Pels testimonis que han quedat escrits, no crec que ningú esperés una guerra. Era previsible el cop d’estat, ja que se n’havien intentat altres al llarg de la Segona República, com el del general Sanjurjo que va fracassar l’any 1932. Però que això desencadenés en una guerra civil de tres anys no crec que s’ho imaginés gaire gent. Els republicans estaven convençuts que podrien aturar qualsevol cop d’estat, i els militars rebels creien que el cop tindria èxit i que prendrien el control de l’estat. Al final, tot va quedar a mitges.
 
- Com es va viure el cop d’Estat en un municipi com el Vendrell, on va néixer, i en els del seu entorn?

No tinc la informació suficient per contestar a aquesta pregunta. M’imagino que com a moltes altres localitats properes. En el llibre hi ha una fotografia de quatre germans carmelites que van ser assassinats en aquells primer compassos de guerra, així com alguns atemptats a esglésies perpetrats per elements revolucionaris. Devien ser un dies molts confusos on els més espavilats van aprofitar l’absència d’ordre per fer de les seves.

-Després de 75 anys, s’han divulgat prou els fets que van donar lloc al Cop d’Estat del 18 de juliol del 1936?

Sí, s’han divulgat moltíssim, no sé si fins al perill de la saturació. Per alguna raó, és una etapa que ha despertat últimament un gran interès entre la gent, apareixent diferents novetats bibliogràfiques, inclús en el gènere de la ficció. També hi ha un corrent revisionista que s’ha encarregat d’explicar els fets a la seva manera.
 
-S’han fet i s’estan fent els esforços suficients per donar a conèixer tant la història contrastada del bàndol republicà com la dels nacionals i també la del poble?

A aquestes altures ja es poden trobar suficients referències enfocades des d'un i altre bàndol. Potser la vessant que queda una mica coixa és la del poble, on suposo que hi hauria històries per omplir llibres i llibres. El problema és que molts cops es topa amb la mateixa reticència dels protagonistes a explicar uns fets que segueixen sent delicats pels que els van viure. Caldrà veure si en els propers anys apareixen més publicacions en aquest sentit, perquè els testimonis que van viure en persona aquells anys cada cop van sent menys.


 

Comentaris sobre aquesta entrevista



Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.