L'empatia, concepte clau sobre "Veus del Sàhara" (Lluís Domènech)

10/05/2011

Veus del Sàhara. Testimonis del passat i present d’un poble, com bé diu la contraportada, és una recopilació de relats sobre les vides de tretze persones del Sàhara Occidental. Aquests expliquen com van viure el període convuls de l'abandonament del Sàhara Occidental per part de l'Espanya de Franco a mans del Marroc, i la seva relació amb la revolta reivindicativa del seu país.
Cada text és fruit de les entrevistes que els autors del llibre van fer als diversos personatges, però estan escrits bàsicament en primera persona, amb la veu de cada protagonista. Això permet una identificació més ràpida i natural amb les seves històries. Els autors ho complementen amb una breu introducció sobre l'entrevistat i del context de l'entrevista, així com petites acotacions al llarg del text sobre el to de veu, el posat, l'expressió, els ulls... cosa que intenta assegurar l'efecte empàtic.
L'empatia és el concepte clau de l'obra. Els diferents personatges que hi apareixen provenen de diversos sectors de la societat, que han compartit un context molt concret però que, per les seves circumstàncies, l'han viscut de maneres diverses. Veus del Sàhara pretén ser un complement als llibres d'història, i a l'hora el revers de la seva moneda, perquè aporta el factor humà que s'amaga darrere l'explicació dels conflictes polítics.
A mi em sembla una bona manera de fer un primer tast a la cultura i al tarannà sahrauí, per bé que tot plegat queda molt monopolitzat, per raons altrament obvies, pel seu conflicte. En aquest sentit, i tot i que té una útil però petita introducció inicial, sembla més recomanable a aquells que tinguin certes nocions prèvies de la seva història.

Valoració numérica: 7


 

Comentaris sobre aquesta crítica



Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.