11/05/2011
Mentre llegia el recull de les tretze històries corresponents a diversos activistes del Sàhara Occidental he sentit molta impotència, sobretot per l'abandonament que el Govern d'Espanya ha sotmès tot un poble i els seu territori. En el llibre es pot copsar la qualitat personal dels sahrauís, que no guarden cap rancor envers al poble espanyol, per bé que no obliden la deixadesa del govern.
En llegir el llibre, em van venir al cap algunes preguntes:
- Com és possible que hagin passat tans anys sense resoldre el conflicte?
- Com pot ser que tanta gent estigui vivint en camps de refugiats?
- Quants anys més haurem d'esperar?
Altrament i potser amb l'ànim de tranquil·litzar la nostra mala consciència, diverses famílies acolleixen nens saharauis, que arriben als estius i als que donem a conèixer luxes que ells no havien ni imaginat, malgrat que després els tornem a enviar cap als camps de refugiats.
Definitivament, crec que aquest llibre és una molt bona obra que dóna a conèixer la història d'un poble abandonat, una nació dotada amb molta riquesa cultural que ha perdut diverses generacions lluitant per a la independència del seu país. És un llibre que recomano que es tradueixi a altres llengües, per poder fer arribar el missatge a tots els governs, en benefici de la diversitat cultural i el reconèixer la independència dels pobles.
És necessari que s'escriguin llibres d'investigació com aquest per tal d'informar i fer arribar al públic la història des de la veu dels seus protagonistes.
Valoració numèrica: 7

