Josep Igual: "En el fonament de tot el que faig crec que hi ha el dietarisme i la poesia"

10/01/2011

Entrevista a Josep Igual, autor dels llibres No és el que sembla i Quaderns deltaics.

Josep Igual actualment viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià. Ha escrit poesia, contes, articles, cançons, dietaris i novel·les. La seva obra ha rebut diversos guardons, com són el Ciutat de València de poesia, el Sebastià Juan Arbó de narrativa, el Vila de la Vall d’Uixó de narrativa, el J.M. Ribelles de poesia, l’Ametlla de Mar de narrativa, el Cristòfol Despuig de narrativa o el Manuel Rodríguez Martínez de poesia.

- Tenen punts en comú Quaderns deltaics, com a dietari, i No és el que sembla, que se centra en un moment de la vida de personatges diversos?
 
Només algun dels contes de No és el que sembla podria tenir cert punt de vista més o menys dietarístic. La major part dels relats tenen prou càrrega ficcional. Potser en algun to en la prosa també s’adiuen, o en les escenes més quotidianes de les què arranquen algunes de les històries, però els contes parteixen de propòsits diferents a les entrades d’un dietari.

- Més enllà de la lectura individual de cadascuna de les històries de No és el que sembla, es pot trobar un fil conductor que les cohesioni?

Hi ha històries que es relacionen potser en alguns ressons i ambientacions de la vida quotidiana i els seus absurds i troballes, i potser en cert regust tragicòmic, i això potser sí que deixa una atmosfera general d’estar emparentats.

- A No és el que sembla situa els contes en llocs diversos, des dels més fantàstics fins als més terrenals, i a Quaderns deltaics sovint hi veiem retratat el seu entorn més proper, el de les Terres de l’Ebre. Per vostè quina importància té el lloc on s’ambienta cada text?

A Quaderns deltaics sí, l’entorn immediat té més pes, tot i que vaig procurar que les anotacions no es quedessin només en l’anècdota immediata, i que fossin compartibles des de qualsevol indret i realitat humana. Però, en els contes, sovint és cada història que em demana un entorn o un altre. A No és el que sembla predominen els ambients urbans, tot i que també hi ha un parell de contes amb coloracions del pintoresquisme més o menys local, i algun altre sencerament fantasiejat a partir dels referents de la ciència ficció o dels clàssics del fantàstic.

- Quin pes té l’experiència personal a Quaderns deltaics i a No és el que sembla?

A Quaderns deltaics les experiències i visions personals tenen més pes, per tractar-se de notes d’un diari, de la dita literatura del jo – o des del jo-. A No és el que sembla no dic que algunes pinzellades, en algun punt, no tinguin un to personal de realisme poètic, però és la narrativitat més accentuada i la ficció que tenen més presència.        

- Quins són els seus referents literaris? Creu que es fan palesos en els seus llibres?
 
En el cas de Quaderns deltaics  referents com Josep Pla, Joan Fuster o Miguel Torga, per no fer la llista llarga, són clars, i no provo d’ocultar-los, al contrari, de vegades fins hi dialogo. I pel que fa als relats de No és el que sembla, des de Borges, al Palau i Fabre contista, o Perucho, o el nòrdic Askildsen, o l’italià Dino Buzzati o el nord-americà Raymond Carver, tots han tingut alguna cosa a veure, en una porció o altra, amb la meva manera de fer els contes. N’hi hauria altres referents, doncs primer de tot sóc lector, però els que dic crec que ja donen idea del que m’agrada.

- Ha escrit poesia, contes, novel·la, dietari. Se sent més còmode amb algun d’aquest gèneres que amb altres?

Em sento prou a gust amb tot el que he provat de fer. Sóc prou tastaolletes. Procuro, en la mesura del possible, no avorrir-me ni avorrir. En el fonament de tot el que faig crec que hi ha el dietarisme i la poesia.

- Què creu que l’ha portat a anar canviant o a provar els diversos gèneres?

La curiositat. També el que em demanava cada text. I anar temptejant amb els meus límits, per veure si era capaç d’anar un pam més enllà.

- Avui per a un escriptor és fàcil publicar a Catalunya? Per què?

He publicat diversos títols – narrativa, poesia- en segells de Catalunya. No he trobat gaires complicacions. El que sí que és més difícil és que els llibres tinguin tota la difusió als mitjans de comunicació social que mereixerien, i no ho dic només pels meus, darrerament no me’n puc queixar... Però, aquest problema transcendeix el món editorial i literari, n’hauríem de parlar del moment de la llengua i de la pèrdua d’espais de presència i tot això. Encara ens tocarà picar molta pedra, a tots plegats, en aquest sentit.