Joaquim Roglán: «"Barcelona. 50 indrets amb encant» són pinzellades de tot allò que toca la fibra sentimental del barceloní"

15/12/2011

Entrevista a Joaquim Roglán, coautor del llibre Barcelona. 50 indrets amb encant. Roglán (Barcelona, 1952), és doctor en periodisme i llicenciat en filologia romànica, i professor de periodisme de la Universitat Ramon Llull. Ha escrit i ha fet guions de ràdio i de televisió per als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha publicat més de vint llibres sobre història i periodisme.

-Amb quins criteris s’han seleccionat els indrets que es descriuen al llibre? Són també els més visitats i coneguts?
El criteri de selecció ha consistit en descriure els indrets més coneguts i visitats, però des d’un altre punt de vista o mirada, que és la del fotògraf i la del periodista que busquen el sentiment barceloní i l’alè vital i humà de la ciutat. Com que una imatge val més que mil paraules i Barcelona és una de les ciutats més escrites i més fotografiades del món, hem seleccionat indrets molt coneguts però cercant sempre el racó més íntim i més tranquil, aquell que sovint la gent no coneix o no té temps per gaudir. El silenci en el brogit de la metròpoli. Aquella hora en aquell lloc quan ja no hi queda ningú. Són pinzellades literàries, periodístiques, històriques i llegendàries de tot allò que toca la fibra sentimental del barceloní. Es tot allò que en agrada explicar al foraster i que el foraster mai sabrà si no l’acompanya un barceloní. I és tot allò que varem visitar quan érem nens i els avis i els pares ens explicaven quan ens portaven a passejar agafats de la mà.  
 
-Diu al llibre que “a Barcelona tot passa i tot queda”. Què és el que més ha quedat i allò que creu que pot quedar?
Tota ciutat és un etern enderrocar i construir d’edificis. Ha quedat la Barcelona dels romans,  dels jueus, dels cristians, dels francesos i, sempre, la dels catalans que han viscut i han visitat la capital de Catalunya. Què en quedarà? No ho sabem, igual com quan els romans van plantar un pi a la plaça del Pi i van fer un temple al Mont Tàber no sabien que mil anys després mot a prop s’elevarien el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Vist en perspectiva històrica, que no és el mateix que la memòria històrica, llegint el llibre s’intueix que sempre quedarà l’afició a badar, a passejar  i a  no posar-se mai d’acord en res que afecti la ciutat. Mentre, com van fer els nostres avantpassats, intentem deixar la millor urbs possible a aquells que ens estudiaran d’ací més de mil anys.
   
-Al llibre, més que donar lliçons d’història de l’art o fer de guia turística, s’ha volgut narrar la història que hi ha al darrere de monuments, carrers i altres elements. Hi ha encara una manca de divulgació sobre aquest aspecte més íntim de la ciutat de Barcelona?
És exactament això el que hem intentat transmetre al lector, al passejant i als amics del passejant. És saber que quan toquem una pedra de Santa Maria del Mar hi ha l’esforç, la fe, la tradició i la suor d’aquells barcelonins que van portar les pedres damunt l’esquena des de Montjuïc fins a un lloc que era només un pobre sorral de la platja. Barcelona ha estat molt divulgada, però sempre mancarà explicar que darrere de cada carrer i de cada casa hi ha l’esforç de les persones que han fet una ciutat.

- El llibre reflecteix, a més del context artístic, costums i festivitats propis d’una ciutat i d’una cultura. Són aquests tipus de coneixements els que falta difondre sobre Barcelona i també sobre el país?
Un país o una ciutat no són res sense les seves tradicions, sense les seves festes, sense les seves costums i sense la seva cultura.  Es pot canviar, es pot revolucionar, es pot anar endavant i endarrere, però qui va escriure que roda el món i torna al Born, tenia tota la raó. Pel que fa a la manca de difusió, cap ciutat i cap país que s’estimi a sí mateix mai en tindrà prou a l’hora de donar-se a conèixer i a l’hora d’intentar que els demés ens estimin i valorin una mica.    
 
-En general, creu que a Barcelona s’ha sabut donar nous usos a aquells espais que antigament es dedicaven a activitats que ja s’han perdut?
Sincerament, no ho sé. Alguns espais tenen un ús tan gran i tan bonic que els que el van crear mai ho haurien pogut ni somniar. I com a exemple només cal recordar  Antoni Gaudí, un arquitecte maleït per molts barcelonins que ara és un símbol  universal.  D’altra banda, tenim espais molt i molt nobles que no han estat prou valorats i que s’han degradat.  Pel que fa a les activitats, no crec que a una ciutat del segle XXI i de l’era de les comunicacions globals es puguin mantenir oficis com el de botxí, per citar un exemple d’ofici molt popular a la seva època, ni tampoc aquell antic mercat de donzelles verges. Personalment, només crec en les ciutats cada vegada més lliures fetes per persones cada vegada més lliures.

-Barcelona. 50 indrets amb encant ha de servir també per reivindicar les singularitats i l’aportació al conjunt per part d’aquells barris annexats a Barcelona?
No hem fet un llibre reivindicatiu. Hem intentat fer un llibre sentimental. Al final diem que són cinquanta indrets “de moment”, perquè creiem que aquells barris i municipis annexionats no hi són prou presents. Pensem que hem de fer un altre llibre amb 50 indrets de Sants, Poblenou, Horta, Sant Andreu i altres barris que els propis barcelonins no coneixen i que tenen indrets meravellosos.
 
-Com descriuria la promoció cultural que es fa de la ciutat de Barcelona avui? Considera que se li dóna l’enfoc adequat?
La Barcelona d’avui encara està per veure i per viure, perquè per primera vegada a la història de la democràcia ha canviat el govern de l’Ajuntament. Això vol dir que potser el concepte de cultura canviarà i, en conseqüència, canviarà la promoció de la ciutat. Ara per ara, només sabem que ha fracassat la promoció de Barcelona com a gran botiga, com a ciutat de transgressió incívica, com a lloc de turisme de baix cost o com a ciutat de disseny que margina els ciutadans. No sabem què passarà, però sí que sabem que cal acabar per sempre més amb una ciutat hostil als barcelonins i als catalans i pensada només per als turistes i per als amics de governants que no han tocat de peus a terra.
 
-Vostè ha escrit molt sobre Barcelona, potser sobretot pel que fa als estils de vida que s’hi donen, problemàtiques i singularitats de la ciutat. Hi ha algun aspecte de Barcelona que li agradaria  tractar, on encara no s’hagi indagat gaire?
Només sóc periodista i, quan jo era un nen, un vell mestre del periodisme repetia per la ràdio que Barcelona és un milió de coses. Només he escrit uns quants llibres sobre la ciutat i per descriure Barcelona caldrien milions de llibres. M’agradaria escriure milions de coses sobre el Cap i Casal del nostre país. Algunes de noves, altres d’antigues, altres que cal revisar.  Sé que no viuré prous anys per aconseguir-ho, però  aquest llibre és una altra petita pedra en la construcció periodística de la ciutat, igual com les petites pedres que van portar damunt les espatlles els avantpassats que van elevar grans i petits edificis i monuments que ara conformen la ciutat. Per acabar, li faré una petita confessió. Sóc un enamorat de Barcelona, l’estimo i la pateixo. També sóc una persona  marcada  per un idealista anomenat John Fitgerald Kennedy i, igual com ell, només he fet que preguntar-me què podia fer jo per Barcelona, fins que vaig deduir que només podria fer llibres sobre la ciutat i llibres com Barcelona, 50 indrets amb encant. De moment, només cinquanta, de moment...