Història de la Conca de Barberà

21/02/2012

Aquests dies s'ha anunciat la remodelació dels consells comarcals per adaptar-los a la realitat territorial de cada comarca i treure'n el costós greix de l'escenificació de la política partidista que massa sovint els ciutadans comarcals hem vist llunyana i gratuïta. De portes enfora, i vist des de la premsa comarcal, en alguns períodes les dinàmiques de la confrontació política han semblat pura imitació del que succeïa en l'àmbit nacional, sumant-hi els fetges i els estómacs que massa vegades s'han posat damunt les taules dels ajuntaments com a norma de relació i discrepància.

El sentiment comarcal ha arrelat arreu, fins i tot als llocs que, per la seva condició perifèrica, mai acabaran de saber ben bé quina hauria de ser la seva ubicació ideal. Malgrat tot, entre els comarcans hi ha encara un gran desconeixement del que fa el seu consell comarcal. Segurament hauria calgut menys gesticulació política de partit i més incardinació amb el teixit social de la comarca, sobretot amb aquella part associativa que té sentit territorial.

Seria bo que un dels objectius dels consells fos precisament el de generar coneixement del propi territori. I no pas a partir de determinades empreses foranes, que amb models estandarditzats venen coneixement igual com es pot vendre lluç del Cantàbric comprat a Mercabarna, sinó de la gent mateixa de la comarca, que a tot arreu n'hi ha de molt vàlida. I dic això per posar un exemple reeixit de la Conca de Barberà amb el projecte d'una història comarcal que ja ha tret a la llum dos dels cinc volums de l'obra.

El darrer, presentat per segona vegada divendres passat a Montblanc, s'ha titulat Les arrels del passat. Ha estat coordinat per Antoni Carreras i inclou un llarguíssim període que va des del paleolític fins a l'època romana. L'edició feta per Cossetània Edicions és molt acurada; combina un disseny clàssic amb l'amenitat divulgativa de fotografies a tot color, mapes, quadres i molts dibuixos a doble pàgina que representen l'activitat humana en els períodes tractats als textos. No deixaré d'esmentar el suport que la Diputació de Tarragona –per obligació moral i per convicció institucional– sempre ha demostrat tenir per projectes d'aquesta mena.

I al capdavall de tot trobem el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, que, com altres entitats similars d'arreu de la nació, treballen com formigues neguitejades per construir coneixement de cada territori, amb el convenciment, ara més que mai, que és necessari dotar-nos contínuament de sòlides bases que lliguin cultura i territori.

 

Article de Josep Santesmases a "El Punt Avui" en el qual feia referència al volum "Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat"