Felip Solé: "Camp d'Argelers (1939-1942)" contrasta per primera vegada la memòria dels interns amb els documents administratius de l'època"

04/02/2011

Felip Solé (Lleida, 1948), coautor del llibre Camp d'Argelers (1939-1942), és director, realitzador i guionista. Ha dirigit i realitzat uns tres-cents documentals. El 1974 s’exilia a França, on comença a treballar en el món de l’audiovisual. El 1991 comença a treballar a Televisió de Catalunya, on realitza sèries documentals, programes musicals, videoclips i programes de cultura popular. Destaquen Síndrome d’una guerra i La lluita dels maquis a la frontera francoespanyola. El seu darrer treball és Exilis, en sis capítols.

- D’on va sorgir la idea de fer aquest llibre, després del documental emès a TV3?
De fet el llibre comença quan vam acabar el documental, en el moment en què vaig veure que els testimonis ens havien aportat aquesta veritat sobre el camp... i, alhora, encara no hi havia un treball de recerca autèntic en els arxius administratius conservats del Camp, que s'eleva a milers de documents de tot tipus. Així és com comença el llibre...

-  Quines fonts s’han utilitzat i quins testimonis podem trobar a l’obra?
Pel que fa a testimonis hi hem aportat els recollits dutant els set o vuit darrers anys, persones que hem conegut en el transcurs de la confecció de documentals com els de les sèries Zona Roja, Exilis, El tresor del setè camió i Boira negra. Això fa que els testimonis siguin realment molt colpidors, ja que revelen la profunda ferida psicològica que el camp va deixar...

- Al llibre s’hi poden trobar algunes fotografies inèdites del Camp, què aporten de nou?
Fins fa poc les fotografies conegudes del camp feien refèrencia als dos primers mesos del camp, quan era a la primera pàgina de les notícies de tot el món. En canvi, dels anys següents no hi havia pràcticament res, nosaltres hem aconseguit fer "l''inventari visual" del camp mostrant totes les etapes... un inventari incomplert, malgrat tot, ja que ens manca encara la visió dels guardes, dels que treballaven a dins com a metges de l'èxercit francès, etc... aquests aspectes encara no els ha treballat ningú, però en un lloc on es tanquen milers de persones hi ha per força centenars de guardians que segur que també fan alguna fotografia.
 
- En general, què és el que es pot extreure de les diverses fonts sobre la vida al Camp d’Argelers? En quines idees coincideixen?
Vida al camp? Argelers és un camp que va canviant de nom sense deixar de ser un camp de concentració...de ben segur que no s’ha de confondre amb un camp de mort nazi, però cal dir cada cosa pel seu nom...
La vida al camp és una vida rere les filferrades, menjant malament, amb epidèmies de tifus, disenteria, i dues dotzenes més de malalties. Amb infants, nadons, nens i nenes de dos, tres, quatre anys... i així fins a la gent de setanta anys i més... aquesta és la vida del camp, és la negació de tots els drets més elementals de l'individu en funció d'una perillositat suposada i la no cabuda en l’economia nacional francesa.
 
- Què ens expliquen els documents del Camp d'Argelers sobre la Guerra civil i la postguerra?
Sobretot ens parlen del final d'aquesta guerra d'Espanya...quan als republicans refugiats se'ls fa triar manu militari tornar amb Franco o la legió francesa. En canvi, pels civils republicans representa sovint la deportació forçada cap a Espanya, ja que l’administarció francesa es vol treure del damunt les boques inútils i poc productives. També ens explica les constants anades i vingudes d'aquesta imaginària rambla, per on els republicans van i vénen d'una banda a l'altra malgrat els milers de vigilants i les estrictes normes de circulació dels franquistes al llarg de la frontera catalana amb l'estat francès...
 
- En aquest sentit, creu que el llibre pot suplir alguna mena de desconeixement sobre la història real del Camp, més enllà d’allò que ja se'n coneixia en general?
El llibre descriu, per primera vegada, com era el camp, com funcionava i amb quina lògica administrativa els interns patien les condicions imposades. A part de les memòries de moltes persones que van passar darrera les seves filferrades mai hi ha hagut cap estudi del camp amb una visió general i alhora contrastant les dues visons: la dels interns a través de la memòria oral i l’administrativa a través dels documents produits a l'època.

- Quines dificultats heu trobat a l'hora d'extreure la documentació, sobretot les fotografies, que apareixen en aquesta obra?
Dificultats? Totes... on cercar el que no se sap si existeix? aquest és el primer dilema... El segon ja és el treball de dos anys anant a veure fonts "suposadament" interessants... i també trobar fonts noves, fotografies de particulars que no volen que siguin publicades per no malferir la memòria dels seus pares... Per altra banda, a nivell dels arxius, malgrat que la digitalització avança, encara resta molt a fer i per tant és un autèntic esforç mirar centenars de fotografies en gran part no clasificades.