Cossetània publica "Figura i paisatge", de Narcís Oller, una obra clau en l'evolució literària i creativa de l'autor

17/02/2012

Cossetània publica Figura i paisatge, de Narcís Oller, una obra clau en l'evolució literària de l'autor que també demostra la seva capacitat creativa. El llibre, que ara s'inclou a la Biblioteca Narcís Oller, recull relats d'èpoques molt diverses, que Oller va escriure en plena crisi com a narrador, volent-se situar al marge dels corrents modernistes i simbolistes.
 
Figura i paisatge va aparèixer per primera vegada el 1897, un moment en el qual, com senyala el catedràtic de Literatura Catalana Jordi Castellanos al pròleg d'aquesta nova edició, la crisi del naturalisme "propicia l'aparició del Narcís Oller més madur com a novel·lista". Castellanos també destaca les novetats que apunta aquest recull, que representen la sortida que l'autor va trobar per a la seva obra: "Malgrat els desequilibris interns i els prevencios enmig de les quals es construeix, demostra la seva capacitat per cercar solucions narratives, fins i tot, per més que intenti amagar-ho, agosarades, pròximes als camp de recerca dins dels quals es mou el Modernisme."
 
Per a la nova publicació de Figura i paisatge, que reprodueix la versió de les Obres completes revisades per l'autor, a més s'ha volgut recuperar  la narració "Isabel de Galceran", premiada als Jocs Florals de 1880, que es va deixar de banda en els reculls posteriors a la primera edició perquè havia estat el punt de partida de la novel·la Vilaniu. També s'hi han incorporat els contes "L'any 54", "El novenari d'ànimes" i "La Revolució de Setembre" i el monòleg teatral "El somiatruites", que es van desplaçar a altres volums de les Obres completes.
 
Narcís Oller alterna en aquesta obra narracions més extenses amb impressions o descripcions més líriques, en algun cas, autobiogràfiques, d'entre les quals Jordi Castellanos destaca la molt comentada "Viva Espanya!"; "Natura", per la seva conseqüència en la seva proximitat al grotesc, "La Revolució de Setembre", tan important per a la biografia de l'autor, o "L'any 54 (Record de noi)", que segons el prologuista, podria, salvades totes les distàncies, signar un escriptor com Proust.
 
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.