Antoni Capilla (director col·lecció Barcelona barri a barri)

Antoni Capilla: "Les guies de Barcelona barri a barri es dirigeixen als veïns de la ciutat, perquè descobreixin la Barcelona que no coneixien"

30/05/2011

Entrevista a Antoni Capilla, director de la col·lecció Barcelona barri a barri, i Gabriel Pernau, autor de la darrera guia publicada, la del districte de Gràcia. Barcelona barri a barri convida els barcelonins a practicar turisme urbà i a redescobrir els tresors, uns més coneguts que altres, que s’amaguen en els barris de la seva pròpia ciutat. Fins avui també s'han publicat a la col·lecció els volums dedicats a Sant Martí i a Horta-Guinardó.

 

Què motiva el projecte de Barcelona barri a barri?
A.C.: Un desig i una necessitat. El desig de fer les guies de Barcelona que a nosaltres ens agradaria trobar a les llibreries i la necessitat de cobrir un forat editorial. De guies de Barcelona n'hi ha moltes, però que recullin sistemàticament tota la realitat del territori dels seus 10 districtes, no. El poc que hi ha es va publicar molt disgregadament fa anys, tenia un tarannà massa polititzat i, a hores d’ara, estava força desfasat. El nostre objectiu ha estat escriure les guies de cada districte de Barcelona com si cada districtes fos una petita ciutat. Posant en valor el seu patrimoni i la seva història.
 
A qui poden anar dirigides aquestes guies?
A.C.: Als barcelonins. No són guies per a turistes accidentals o ocasionals. Són guies pensades per als veïns de cada districte, perquè coneguin els seu barri, i pels veïns de Barcelona, perquè descobreixin la ciutat que encara no coneixien.
 
Teníeu l’objectiu de resoldre una manca de coneixement d’aquests barris que hi apareixen?
A.C.: Sí. Els barris tenen els seus propis historiadors locals, que en fan una molt bona feina. Nosaltres no som historiadors ni hem jugat a ser-ho. La nostra modesta intenció ha estat recórrer els barris, cercar la informació que hi havia, unificar-la, sintetitzar-la i transmetre-la de la manera més senzilla i amena possible.
 
Quins continguts hi podem trobar, a les guies de la col·lecció, quin és l’esquema en comú?
A.C.: Cada guia, tant la de Sant Martí, com la d'Horta-Guinardó o la de Gràcia, segueixen un esquema comú. Cada districte es divideix en els seus respectius barris i, dins de cada barri, es censen els elements que hem cregut que serveixen per a escriure la seva història, descriure el seu patrimoni i facilitar el seu millor coneixement. En fer aquest tractament unitari, hem volgut recórrer tots els barris amb el mateix punt de vista, reivindicant els petits detalls de cadascun d’ells.

A l’hora d’elaborar aquestes guies, heu pogut detectar ja la rebuda dels veïns? Han col·laborat amb vosaltres en alguna ocasió?
A.C.: Si, hi han col·laborat, tot i que de vegades se sorprenen pel fet que es vulgui publicar una guia on s’expliqui el seu barri. Precisament, acabar amb aquesta sensació de sorpresa ha estat una de les intencions que ens ha guiat a l’hora de fer aquestes guies.

Creieu que hi ha alguna de les guies dels barris de Barcelona més necessària que les altres?
A.C.: Tothom coneix la Barcelona del barri gòtic o la de l’Eixample. El que no és tan conegut són les ‘Barcelones’ perifèriques. Tothom sap on és la Vila Olímpica, però a Sant Martí hi ha molt més que la zona marítima. Tothom ha estat a l’Hospital de Sant Pau, però Horta-Guinardó és molt més que aquest monument modernista. Tothom ha passejat pel Park Güell, però a Gràcia hi ha moltes més coses que aquesta obra mestra de Gaudí. En definitiva, tots els districtes tenen els seus tresors i els seus secrets. La nostra intenció és ensenyar-los de mica en mica.

 

Centrant-nos en la guia de Gràcia, que s’acaba de publicar, quins trets creu que encara conserva del municipi independent que va ser?
G.P.: Doncs, sobretot, un sentiment de pertinença a Gràcia molt fort i que curiosament es manifesta entre els graciencs "de tota la vida", però també entre molta gent que hi ha anat a viure els últims anys. Per a ells, Gràcia és Gràcia, un territori que forma part de Barcelona però que, alhora, és una cosa a part. Com en altres barris de la ciutat, a Gràcia encara hi ha gent que diu "baixo a Barcelona".
 
Quins poden ser els canvis més importants al districte en els darrers anys?
G.P.: Els canvis a Gràcia són subtils. L'Ajuntament no ha fet grans reformes sinó una política de cuidar l'espai públic amb petites intervencions. I des del sector privat ha continuat la neteja de façanes i l'obertura de petits comerços. Tot això fa que el districte sigueixi essent una cosa molt especial dins de Barcelona. És una mena de poble dins de la gran ciutat. Aquest és el seu gran atractiu. Tot i els problemes que provoca l'alta densitat de població i d'edificis que hi ha.

Hi ha algun indret de Gràcia que aparegui a la guia i que consideri rellevant però força desconegut?
G.P.: Te'n podria dir uns quants però a mi sempre em criden l'atenció llocs singulars i poc transitats, com el Passatge Mercedes, al peu del Park Güell, o el Passatge d'Isabel, al barri de Vallcarca. Són dos indrets molt especials i on encara es pot gaudir del silenci.
 
Creu que Gràcia podria ser el paradigma de la diversitat dels barris de Barcelona i de la ciutat en general?
G.P.: Més que paradigma de la diversitat dels barris, representa una part d'aquesta diversitat. És la Barcelona progressista i tradicional alhora, la intel·lectual, sovint revolucionària i sempre inconformista. Fins fa poc més d'un segle, Barcelona era Ciutat Vella. Quan es fa l'Eixample i la ciutat s'annexiona els municipis veïns, Gràcia es converteix en una peça central de la nova ciutat. De fet, el Passeig de Gràcia pren el nom de l'antic camí que hi conduïa.


 

Comentaris sobre aquesta entrevista



Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.