| |
Sinopsi
Aquest setè volum acull els relats biogràfics dedicats, a partir de l’experiència compartida de l’exili, per un costat, a Pompeu Fabra (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948), el Mestre gramàtic, fixador de la llengua catalana, i per un altre costat, a Rafael Moragas (Barcelona 1883 – Estrasburg 1966), prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX.
Biografia
Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.
Col·lecció:
Obra completa Artur Bladé Desumvila , núm
7
|
|
