| |
Sinopsi
La lectura de Vilaniu ens pot oferir diversos nivells de gaudi.
Tant si hi busquem el fris dels costums d’una època, com si
ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix
espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la
vibració interna de les passions que somouen els personatges,
com si ens fascina la descripció d’una natura que, malgrat
tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi
busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d’evocar sensacions
i impressions. L’obra desplega un univers que restarà obert perquè Oller traci magistralment
les pinzellades que evoquen la forja del nostre món modern. El text va ser una baula que unia
la manera desimbolta de fer novel·la dels nostres clàssics del segle XV amb la literatura europea
contemporània. Una fita. Però també el senyal d’un camí a seguir.
Biografia
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània,
ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals
necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les
lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà,
l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades
com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La
bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de
color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i
a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la
de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els
anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a
escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren
traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va
defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català,
en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.
Col·lecció:
Biblioteca Narcís Oller , núm
2
|
|
