La guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona



Albert Manent i Segimon

Sinopsi:
La guerra civil espanyola té una immensa bibliografia, però encara s’hi poden omplir buits. L’obra d’Albert Manent recull d’una manera sistemàtica allò que va passar en seixanta-dos pobles del Camp de Tarragona des del juliol del 1936, després de l’alçament de l’exèrcit espanyol contra la República, fins als anys quaranta amb la victòria franquista. L’autor explica com cada bàndol en lluita imposà el seu terror. El 1936 els anomenats incontrolats, molts dels quals eren anarquistes, i alguns comitès locals mataven gent de dreta, capellans i religiosos, alhora que cremaven la majoria del patrimoni artístic de l’Església Catòlica. Manent també inventaria els morts al front de combat, dels quals no es recorda ningú, i, poble a poble, n’escriu els noms, cognoms i renoms. El mateix fa amb els exiliats. Després dóna la llista d’aquells als quals els tribunals militars franquistes condemnaven a penes generalment altes i en alguns casos eren afusellats. La repressió fou implacable. L’obra de Manent és un model perquè d’altres comarques, sobretot a través de la història oral, puguin emprendre una recerca semblant.

Biografia:
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt 1930). Per línia materna descendeix de l’Aleixar, on la seva família té una masia, Alforja i Reus. Llicenciat en dret i en filologia catalana, de jove milità en el moviment universitari catalanista i fou redactor de la revista cultural, clandestina i universitària, Curial. Inicià la seva carrera literària el 1949 amb un llibre de poesia, però després s’inclinà per la crítica literària, la història cultural i l’estudi del franquisme i de la guerra civil. Fundador de Serra d’Or i col·laborador a la premsa periòdica, s’ha especialitzat en la biografia d’autors de la generació noucentista i ha publicat les de Carles Riba, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), Tomàs Garcés, J.V. Foix, i del seu pare, Marià Manent. Entre altres obres, ha editat La literatura catalana a l’exili (1976); L’Església clandestina durant la guerra civil (1984) en col·laboració amb mossèn Josep Raventós i Giralt, i De 1936 a 1975. Estudis sobre la guerra civil i el franquisme (1999). Cal destacar els seus retrats d’escriptors i de polítics en cinc volums. I encara els setze reculls sobre els noms populars de núvols, boires i vents. Ha tingut càrrecs de gestió cultural a la Generalitat. Darrerament fou director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

Col·lecció: El Tinter, núm 64