Sinopsi

Els anys cinquanta del segle passat van donar pas a la industrialització de l’Espanya de la postguerra, i milers de famílies van emigrar dels seus pobles per no morir de fam. A les Terres de l’Ebre, aquest fet es va veure reforçat pels efectes devastadors de la gelada del 1956; llavors, un gran nombre de fills d’aquesta terra amarada pel riu van empendre nous camins que causaren traumatismes latents en aquella societat plena de misèries i banalitats. Sabó moll és la història d’una obsessió, però sobretot és el perfum d’una època, retratada magistralment per l’autora en una novel·la plena de passions molt humanes.


Biografia

Francesca Aliern, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa. La seua obra, amb un llenguatge proper, es basa en fets reals i quotidians; la vida li ofereix prou material humà perquè fuja de la invenció. Guardonada amb diversos premis literaris, la majoria de les seues novel·les han estat reeditades, fet que demostra la gran acceptació de la seua prolífica obra: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004) i El pont de la solitud (2005). Col·labora habitualment en la premsa comarcal i participa en obres col·lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l’Ebre (2003) i Otras voces (2003, traduït al francès).


Col·lecció: Notes de color , núm 4