La masmorra

De la plaça del Sol a la via Laietana: Viatge a les tenebres del Franquisme

Joan Ventura

La masmorra

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,50€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 10

ISBN: 978-84-9034-003-5

Nombre de Pàgines: 320

Mides: 13,3 x 21,5

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Maig del 2007

Compartir aquesta pàgina a:

La masmorra

De la plaça del Sol a la via Laietana: Viatge a les tenebres del Franquisme

Joan Ventura

El dia 20 d’agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l’exvila de Gràcia, el Raimon havia de fer un concert a l’envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones. Havia de fer… Després de cantar les primeres quatre o cinc cançons, l’únic concert que es va sentir a la plaça del Sol van ser els udols de les sirenes dels cotxes dels grisos, les ràfegues de metralleta de la Policia Armada, els renecs dels seus membres i els crits de basarda de les altres gairebé dues mil persones que seguien el recital des de l’exterior de l’envelat. De manera totalment aleatòria, la policia franquista va detenir vint-i-set persones (divuit xicots i nou noies), per encolomar-los el mussol dels aldarulls que ella mateixa havia provocat mitjançat la barroera detenció, per part d’una parella de membres de la tristament cèlebre BRIS (Brigada Regional de Investigación Social), d’un noi que venia bocins de senyera amb una agulla de cap. Els més afortunats van romandre unes quaranta hores a les masmorres de la tenebrosa Prefectura de Policia de la via Laietana. Tanmateix, mitja dotzena passaren, després de ser ben “escalfats”, una temporada (fins a tres mesos en el cas de tres d’ells) a la presó Model, acusats de les més inversemblants bajanades, entre les quals la d’“ofensa de obra a la Policía Armada”, que era mentida.

Joan Ventura

Joan Ventura i Ballbé (Palau de Plegamans, 1946), malgrat que professionalment s’ha bellugat dintre del camp tècnic (delineant projectista, fotografia), sempre s’ha interessat per les lletres. El seu primer escrit seriós, de quan tenia uns 25 anys, va ser un opuscle sobre el club de futbol del seu poble. Tot seguit començà a publicar alguns reportatges als diaris El Correo Catalán i La Vanguardia i a les revistes Algo, Sólo Moto, Historia y Vida i Revista de Arqueología. Durant els darrers deu anys ha publicat tres llibres: Club de Futbol Palau de Plegamans, una entitat amb història; Tot terreny. Imatges per a recordar, que explica la història d’aquesta especialitat motociclista des de la seva implantació a l’Estat espanyol de mitjan anys seixanta fins l’actualitat; i El surco del labrador. La mujer según el texto del Corán.