Grimpant pel massís del Port

34 itineraris. Recull guanyador del IV Premi Vèrtex, convocat per la FEEC

Joan J. Tiron Ferré

Grimpant pel massís del Port

Afegir al cistell

Preu: 13,50€

Col·lecció: Azimut, núm. 63

ISBN: 978-84-97910-56-9

Nombre de Pàgines: 192

Nombre d'il·lustracions: 136

Mides: 12 x 22,5 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Novembre del 2004

Compartir aquesta pàgina a:

Grimpant pel massís del Port

34 itineraris. Recull guanyador del IV Premi Vèrtex, convocat per la FEEC

Joan J. Tiron Ferré

El Port és un massís muntanyós format per un dels darrers estreps del Sistema Ibèric, i que es caracteritza per oferir una orografia complexa, amb un engraellat de serres, barrancs, moles, llomes i canals que fan d’aquest espai un dels més feréstecs dels Països Catalans. Aquesta guia és una barreja d’itineraris, on no podrem parlar únicament d’excursions o escalades, ni de grimpar o rapelar, sinó que en la major part de les rutes haurem d’utilitzar diferents tècniques en funció de l’orografia del terreny. No cal dir que la major part dels recorreguts que es descriuen en la guia els haurem d’afrontar amb la corda a la motxilla, o si més no un cordino d’assegurament. La distribució dels itineraris s’ha fet seguint una escala de dificultat, ordenats de menor a major complicació. Cada itinerari consta d’un comentari identificatiu, de l’explicació del recorregut, accessos, aproximació i fitxa tècnica, acompanyats, a més, quan és necessari, d’un plànol, croquis, fotografies o detalls del recorregut. A la fitxa tècnica s’indiquen els horaris, desnivells, dificultat, material i altres observacions.

Joan J. Tiron Ferré

Joan Josep Tiron Ferré va néixer a Camarles l'any 1960, i de professió és mestre industrial mecànic. Els inicis a muntanya van ser de molt jovenet, amb excursions i travesses per descobrir les llavors inèdites serres del Boix i Cardó. Més tard va seguir descobrint la resta de muntanyes meridionals (Pàndols i Cavalls, Montsià, Muntanyes de Prades, etc.). Però el Port fou el seu entorn predilecte, on va desenvolupar més activitat. Els Pirineus no van tardar a arribar; hi va fer ascensions i escalades arreu (gairebé ha pujat tots els tresmils) i vistà altres massissos peninsulars (Gredos, Pics d'Europa, Sierra Nevada, etc.) per escalar, fer espeleologia, travesses d'esquí i BTT o simples ascensions.

Les sortides als Alps, a l'Atlas marroquí o a les Dolomites van anar paral·leles a les visites als Pirineus i van servir per coronar els principals quatremils o repetir vies clàssiques d'escalada. Les sortides extraeuropees van començar amb una expedició a l'Aconcagua, l'any 1988, i una altra expedició més recent a la Cordillera Blanca del Perú, on va escalar els cims Chopicalqui, Huascarán i Alpamayo. L'estiu del 2004 va anar al Karakorum per intentar assolir el Gasherbrum II, però el mal temps ho va impedir.

Al massís del Port, ha obert una trentena llarga de vies d'escalada clàssica, ha fet el primer descens i equipament d'una quarantena d'engorjats i barrancs esportius, i s'ha format com a espeleòleg, escalador i gariebé com alpinista. 

En els darrers 15 anys ha estat vinculat a la junta directiva de la Unió Excursionista de Catalunya a Tortosa, de la qual n'és president des edl 1999. Ha publicata una guia excursionista El Port, 40 rutes de senderisme, i és coautor de la darrera edició del mapa excursionista del Port, de l'editorial Piolet.