Flor a l'ombra

Reflexions sobre el femení

Teresa Costa-Gramunt

Flor a l'ombra

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 18,00€

Col·lecció: El Tinter, núm. 71

ISBN: 978-84-97912-40-2

Nombre de Pàgines: 272

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: en rústica

Data primera edició: Desembre del 2006

Compartir aquesta pàgina a:

Flor a l'ombra

Reflexions sobre el femení

Teresa Costa-Gramunt

En la naturalesa es donen dues tendències: expansió/concentració, inspiració/expiració, positiu/negatiu. En les persones, també. Tot i que segons el sexe que ens determina (al capdavall, una convenció de la naturalesa), una tendència sol pesar més que l’altra. Veig aquesta circumstància com a un avantatge per a la dona, que, amb aquesta marcada tendència cap a l’harmonia, tan sovint se sent cridada a procurar el diàleg, l’entesa, la confraternització. Llavors s’escarrassa per nodrir allò que està neulit, o s’afanya a tapar esquerdes, o a reclamar justícia i equitat. No hi ha actitud més valenta que la de la dona que se sent estimulada per una causa justa. Així és com les dones han sostingut el món, encara que històricament ho hagin hagut de fer a l’ombra. Flor a l’ombra és el títol d’aquest recull d’alguns dels textos que he escrit durant anys amb aquest afany per l’equilibri, per la bellesa i pel coneixement. Les protagonistes d’aquests escrits som les dones. Tant les filles d’Eva, l’estigmatitzada, com de Lilith, la rebel. Flor a l’ombra és un reflex de les meves preocupacions, ocupacions i motivacions. Perquè, tant si es vol com si no es vol, la flor eclosiona, creix a contravent i en els intersticis d’una paret.

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt Va néixer a Barcelona el 1951 però actualment viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista (psicologia i grafologia, animació sociocultural, italià i cultures orientals), és graduada en Disseny Gràfic. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d’exlibris que ha mostrat en més d’un centenar d’exposicions i alguns es troben a diferents museus i biblioteques d’arreu del món. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), també és la presidenta de l’Associació Dones Artistes Som 7. A partir del 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat cap a trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica, entre els quals destaquen: Llibre d’Unai, La Porta Índia, Treball de camp, El cantor sense llengua, Addicte a la bellesa, Noviluni a Washington, Estampes de Cuba, Temps, espai, Llibre de l’Amic, La crisàlide, Sol ponent, sol ixent, L’ull de Polifem, La memòria dels jardins, Santuari grec, Anno Domini, Cinc visions i Com un despertar de la memòria. Col·labora al Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit i a la revista Bonart. Té, entre d’altres premis, el DON-NA de literatura (1990) i l’Eugeni Molero de Periodisme (1998). És Mestra en Gai Saber (Jocs Florals del Rosselló). Al llarg de dues temporades (1996-1997) va presentar i dirigir al Canal Blau TV el programa “L’amic escriptor”. Amb Oriol Pi de Cabanyes ha publicat la traducció al català de La veritable història de la Lídia de Cadaqués d’Eugeni d’Ors; també ha fet una versió al català de les Històries i llegendes de Víctor Balaguer i ha traduït al castellà Roca-Sastre: una vindicació del realisme d’Oriol Pi de Cabanyes. En l’àmbit artístic, ha elaborat el Retrat del pintor i gravador Enric-Cristòfol Ricart i ha escrit una monografia del pintor vilanoví Jordi Santacana. Poemes seus han estat inclosos en diverses antologies, així com alguns han estat traduïts al castellà, basc, gallec, francès, alemany, anglès i italià. Amb Yara Monturiol ha publicat Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina.