El secret dels pergamins càtars

Miquel S. Jassans

El secret dels pergamins càtars

EXHAURIT

Preu: 15,00€

Col·lecció: Narrativa, núm. 34

ISBN: 978-84-96035-92-8

Nombre de Pàgines: 232

Mides: 13 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Desembre del 2003

Compartir aquesta pàgina a:

El secret dels pergamins càtars

Miquel S. Jassans

Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents antics als Arxius de l’Arquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidència fa que entre ells neixi un lligam que sobrepassarà l’amistat i farà que els dos emprenguin una aventura apassionant, cercant un hipotètic tresor amagat pels càtars en uns masos de Porrera. La professora d’Història Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del suposat tresor. Això fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En aquest relat, els personatges actuals són pura ficció i parlen d’art, ètica i religió. En canvi, els noms dels llocs que apareixen en el relat són extrets de documents autèntics del segle XIII, i es descriu el paisatge d’aquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms d’uns càtars que van ser víctimes de la Inquisició destructiva.

Miquel S. Jassans

Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la Societat d’Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta. Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja i de la revista d’opinió Vent de Serè. Artista pintor i professor d’art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona. Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella (1991), Onomàstica de Poboleda (1988).