El revulsiu del catalanisme

Rafael Tasis

El revulsiu del catalanisme

Vols tastar-lo?

Afegir al cistell

Preu: 17,00€

Col·lecció: Memòria del Segle XX, núm. 27

ISBN: 978-84-9034-341-8

Nombre de Pàgines: 256

Mides: 13,3 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Setembre del 2015

Compartir aquesta pàgina a:

El revulsiu del catalanisme

Rafael Tasis

En el convuls segle XX, marcat per la polarització extrema entre el totalitarisme feixista i la democràcia liberal, Rafael Tasis se situava inequívocament al costat de les democràcies europees i plantejava un catalanisme liberal i progressista. Un catalanisme modern, socialdemòcrata, capaç de servir de revulsiu polític i de pal·liatiu cívic als extremismes de dreta i d’esquerra. Una força extraordinària per a la democratització del país i una esperança per a un futur més just i més lliure. A parer de Tasis, el catalanisme oferia una via políticament moderada, centrista, i socialment aglutinadora, que havia de permetre, sense terrabastalls, la reconstrucció nacional després de la desfeta. En els esplèndids articles publicats a les revistes de l’exili, molt crítics amb el franquisme, Tasis hi presentava obertament arguments sòlids perquè, en un futur democràtic que es preveia imminent, el catalanisme polític disposés de mitjans i raons per afirmar la personalitat irrenunciable dels catalans.

Editat per: Montserrat Bacardí, Francesc Foguet

Rafael Tasis

Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 - París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de preguerra de més prestigi i es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Així mateix, va sobresortir en el teatre, la divulgació històrica, la traducció de narrativa contemporània, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.