El pont de la solitud

Francesca Aliern

El pont de la solitud

Afegir al cistell

Preu: 17,50€

Col·lecció: Narrativa, núm. 43

ISBN: 978-84-97911-01-6

Nombre de Pàgines: 312

Mides: 13 x 21 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Març del 2005

Compartir aquesta pàgina a:

El pont de la solitud

Francesca Aliern

Ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, El pont de la solitud ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb les olors de la postguerra, aquesta novel·la ens relata les vicissituds d’uns anys en què la misèria, la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s’enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l’estraperlo fou l’única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades. En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via ferroviària de la Val de Zafán i s’incorporaren a l’activitat diària d’una vila de la vora de l’Ebre. Aquest fet fou el punt de partida d’una història que portà la Paula, la protagonista, a haver d’afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.

Francesca Aliern

Francesca Aliern Nascuda a Xerta (Baix Ebre), nascuda a Xerta (Tarragona), és una novel·lista compromesa. Autodidacta i gran lectora, ha desenvolupat diverses tasques laborals, algunes de les quals li han permès de viure experiències molt enriquidores, aicí com apropar-se els problemes dels ambients marginals i els col·lectius més desafavoris de la nostra societat; en els quals sovint ha trobat la matèria per confenccionar les seues novel·les. Fidel a la seua pròpia llibertat, ningú no li imposa res; escriu per vocació i quasi mai improvisa. La seua obra, amb un llenguatge proper, es basa en fets reals i quotidians; la vida li ofereix material humà suficient perquè fuja de la invenció. 

Guardonada amb diversos premis literaris, la majoria de les seues novel·les han estat reeditades; la qual cosa demostra la gran acceptació de la seua prolífica obra: compta amb una obra prolífica i amb lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005) i Sabó moll (2006). Col·labora habitualment en la premsa comarcal i participa en obres col·lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l’Ebre (2003), Otras voces (2003, traduït al francès).