Alcanar

Afegir al cistell

Preu: 12,02€

Col·lecció: La Creu de Terme, núm. 7

ISBN: 978-84-89890-64-0

Nombre de Pàgines: 248

Nombre d'il·lustracions: 187

Mides: 17 x 24 cm

Enquadernació: En rústica

Data primera edició: Maig del 2000

Compartir aquesta pàgina a:

Aquest llibre no és, de cap manera, ni la segona part ni la glosa de cap crònica precedent sobre Alcanar. Ni tan sols és un llibre d’història (qui podria encabir-la en pàgines tan lleus?). Ni de geografia. Es tracta d’un recull, sense cap pretensió d’exhaustivitat, d’algunes de les coses que l’autor ha anat aprenent sobre el seu poble. Potser calgui fins i tot fer-s’hi disculpar, ara i adés, una visió romàntica, llibresca, poc menys que màgica, dels temps i dels espais canareus —no pas, però, de les persones de la primera localitat del migjorn català.

Agustí Bel i Beltran

Agustí Bel i Beltran (1961) -qui, com la majoria dels canarius de seva generació, vingué al món a Tortosa- va estudiar el batxillerat a l'Institut Ramon Berenguer IV (Amposta). Va llicenciar-se en Dret per la Univeristat de Barcelona. Hi fou fundador d'un sindicat universitari progressista i, dins de a combativa comissió de cultura de la Facultat de Dret, participà en un seguit d'iniciatives en defensa de la seva catalanitat i de suport als moviments d'alliberament nacional d'Amèrica Llatina. 

Amb clares preferències iuspublicistes ja des dels anys de la Facultat, del 1989 ençà -després d'haver exercit un temps d'advocacia- és funcionari de la subescala tècnica de l'Ajuntament d'Alcanar. Com a jurista, a través de diversos cursos específics i de la seva mateixa tasca professional, s'ha anat especialitzant progressivament en Dret Urbanístic i del Medi Ambient. 

Ha pertangut a diverses associacions culturals d'Alcanar: el Casal Canareu (1977-78), al Col·lectiu Canareu d'Estudis Històrics (1981-82) i a la secció local d'Òmnium Cultural (1983-84). Amb setze anys començà a col·laborar al butlletí informatiu municipal Alcanar, i més tard en diverses publicacions locals (Lo Rafal) i comarcals (Ebre-Informes). Ha obtingut algun premi literari de poesia essent estudiant, i més tard de narrativa breu. Havent promogut la celebració del 750è aniversari de la carta de població canareva del 1239, va presidir-ne més tard la comissió organitzadora. Com a regidor delegat de Cultura de l'Ajuntament (1987-1989), va impulsar el I Congrés d'Història d'Alcanar que tingué lloc al febrer del 1989. Ha participat en iniciatives per a la conservació del patrimoni arquitectònic d'Alcanar i, més recentment, per a la defensa de la integritat del seu terme municipal. A més de publicar diversos articles sobre història local, ha impartit algunes xerrades en el marc de les Jornades Culturals de Sant Jordi organitzades per la revista local Lo Rafal. En el camp de la investigació històrica li ha interessat molt especialment el litoral d e les Terres de l'Ebre durant el període andalusí. Pel que fa Alcanar, els orígens iberoromans de la ciutat, les reminiscèncie sdel seu passat islàmic i, singularment, la rica -i oblidada- història dels indrets més significatius de la costa canareva.